Una vegada més la pluja ens espatlla l’eixida mensual que teníem programada. Esta vegada tocava trobar-nos a Gavarda on Ferran ens tenia reservada una ruta per l’entorn i un dinaret d’allò més bo. Hem hagut de refugiar-nos, els que hem pogut, novament a Bonrepòs i Mirambell, a la seu de l’associació Macarella que sempre ens acull amb una taula gran, una finestra i una prestatgeria plena de llibres de la xicoteta biblioteca del MCEP-PV que hem construït amb els anys.
Abans de començar la reunió fem una valoració de la jornada que vam organitzar amb les companyes Marta i Ana del MCEP Madrid. Estem totes i tots supercontents i també ens ho han traslladat algunes persones de les que hi van assistir. Ací podeu llegir dues de les valoracions.
Carrer San Ferran, número 12. Octubre Centre de Cultura Contemporània. Carmen Agulló, Alfred Ramos i Ferran Zurriaga. Una cita a la que membres del MCEP-PV no podíem faltar. El passat dimarts dia 25 de gener es presentava “Herminio Almendros, un maestro de la Segunda República”, un llibre de Ferran Zurriaga, persona referent del moviment Freinet al País Valencià. Acompanyat per altres dos grans referents de l´Educació a la nostra terra, Carmen Agulló i Alfred Ramos, Zurriaga ens va transportar als temps de la República i dels 60 per la nostra geografia i molt més enllà d’ella, doncs el moviment Freinet ja s’estenia a aquella època per part de la geografia mundial. Va començar la presentació Alfred, tot citant el terme admiració per començar a parlar del llibre. Alfred, tot recordant una frase d’Almudena Grandes, ens deia que igual que sense admiració no hi ha amor, sense admiració no hi ha educació. Es tracta d´un llibre doncs, deia Alfred, en el que es transmet precisament admiració, l’admiració de Ferran cap a una figura clau del freinetisme a l’Estat Espanyol, Herminio Almendros. Aquesta admiració se sent en llegir el llibre, que en forma diàleg en el temps entre Herminio i Ferran, tracta de fer reflexionar al lector sobre l’ofici de mestre, l’escola, la funció inspectora, la formació de mestre i, com no, sobre el freinetisme. Cal fer un parèntesi en aquest punt per recordar un poquet la figura d’Herminio Almendros i ací venen a la meua memòria molts records, de quan estudiava a l´
Portada del llibre
Escola de Magisteri antiga ( l’última promoció de l´Escola situada a la vora del riu Túria abans de traslladar-nos a Tarongers) i vam haver de fer un treball en grup a les classes de Pedagogia. Per casualitat, triàrem el moviment Freinet i Herminio Almendros es va quedar gravat a la nostra memòria per sempre. Yolanda, Maite, Alba, Marisa i jo sempre recordarem el seu nom i allò que va significar aquest descobriment als nostres inicis com a estudiants de magisteri. Anys més tard, ja graduada i fent els primers passos com a mestra, vaig assistir al meu primer Congrés del MCEP a Albacete, Allí, com no podia ser d´altra manera, el seu nom va aparéixer de nou a la meua vida. Herminio havia nascut a Almansa (Albacete) i es va formar com a mestre i pedagog. Va ser la persona que va introduir la pedagogia Freinet a l’Estat Espanyol i va a arribar a ser inspector d´educació. Precisament de la funció inspectora d’Almendros ens continuava parlant Alfred. Herminio exercia una funció inspectora des d´una vessant col·laborativa i d´ajuda al mestre. Recordava Alfred una visita d’Almendros a una escola on treballava el mestre Bernardí Corral, on un xiquet descrivia a un text lliure la visita d’Almendros a l´escola. Herminio col.laborava amb els mestres per aconsellar-los o inclús per arreglar les impremtes, una de les ferramentes de la pedagogia Freinet que, per a Carmen Agulló, reflexa molt bé la essència de la pedagogia Freinet: la unió del treball manual amb el treball intel·lectual. Carmen Agulló destacava també que la impremta és un símbol de la llibertat d´expressió dels xiquets i xiquetes i de solidaritat, doncs la manca de material escolar se subsanava amb aquell artefacte escolar que va ser la impremta a les aules de les classes més populars. La imatge de portada del llibre és precisament una impremta, l’última impremta d´Enric Soler i Godes que se silencià amb l’arribada de la dictadura, deia Alfred. Al igual que aquesta impremta silenciada, Herminio també va ser silenciat a l’Estat Espanyol i va emigrar a Cuba on continuà amb la seua tasca renovadora de l’Educació. Ferran Zurriaga acaba la seua intervenció tot fent un repàs històric d´algunes de les vivències d’Almendros a Cuba i l’expansió del moviment Freinet a altres països americans, com ara Mèxic, on encara tenim companys i companyes Freinet que esperem veure al proper Congrés del FIMEM que es celebrarà al Marroc a l’estiu, si la pandèmia ens deixa. De moment, per viatjar en el temps i l’espai, podem gaudir de la lectura del llibre de Ferran. Desitgem, com deia Ferran, que passe de mà a mà com la rosa de paper del nostre gran Estellés.
Al voltant d’una trentena de mestres i professors ens hem reunit al CEIP Mare de Déu del Pilar de Bonrepòs i Mirambell on normalment acostumem a fer les reunions la gent del MCEP-PV. Hui ens han acompanyat dues companyes del MCEP de Madrid i ens han explicat les seues respectives experiències que han dut a la pràctica en les seues escoles.
Marta Gonzalez de Eiris, directora del CEIP Manuel Núñez Arenas, ubicat a Vallecas, ens ha exposat la seua experiència i peripècia personal al centre. Un centre, ubicat en una zona marginal, que anava perdent unitats, alumnes, i sobretot esperança… Hi havia el risc del gueto. A poquet a poquet, i amb molta feina, ha experimentat una transformació en positiu. Ja no és una escola de “marginats”, de “rebuig”. Voluntàriament, hi ha famílies que trien eixa escola per als seus fills i filles. M’han agradat, personalment, diversos aspectes, l’empoderament, la valentia, el coratge i sobretot pensar, que EL CANVI ÉS POSSIBLE. Per no parlar de la carambola d’ajuntar dos cursos en una mateixa classe i evitar o alleujar el trauma de la repetició. Prigundo. Quina gran idea!
Ana Recover, del CEIP Palomares Bajas. També ubicat en una zona d’acció preferent. Una escola que des de la seua existència ha funcionat sempre emprant les tècniques Freinet. Un grup del MCEP de Madrid es va encarregar de portar-ho a terme pels anys setanta. S’han consolidat i així s’ha quedat. Els plans de treball, és a dir, jo trie què vull fer i com m’organitze; l’assemblea, és a dir, jo participe activament com a ciutadà, la resolució de conflictes; és a dir, els conflictes s’afronten des d’una perspectiva que va més enllà del “políticament correcte” ; la cooperativa del centre, és a dir, tot alumnat té dret a tenir material decent de treball; la necessitat de la implicació de les famílies, és a dir dir, totes les famílies són benvingudes perquè les necessitem… escola freinetana en estat pur.
També ens havia d’haver acompanyat María Jesús Sanz del CEIP Ángel González, però per problemes organitzatius i de COVID no ha pogut estar. Igualment, li agraïm la seua bona predisposició.
Després de les dues intervencions, hi ha hagut debat i com no, hem arribat tard a dinar. Bastant típic en el MCEP. Ja de vesprada, l’exposició de materials. Hem estat comentant, observant i compartint impressions. Curta. Ens ha resultat curta la sessió de hui. Hem gaudit enormement. I sobretot hem desconnectat.
Finalment, des de l’organització, agraïm enormement al CEIP Mare de Déu del Pilar per la seua bona predisposició a cedir-nos les instal·lacions, a Roser i a Lluís per acollir les companyes de Madrid, a les persones externes que han volgut venir, a les companyes de Madrid per haver vingut, que en el cas de Marta ha vingut mig afònica, als nostres companys del grup, els visibles, i els no visibles hui, per tot: disseny cartell, disseny formulari, esmorzar cooperatiu… Hem de dir que hem tingut baixes internes a causa de la COVID. També, altres participants, que no són del MCEP-PV, han estat baixa. En qualsevol cas, entre tanta incertesa, després de 22.063 contagis i amb 13º graus de màxima i en dissabte…
L’oratge, humit i fred, ens feu posposar l’excursió que havíem programat per a eixe dia a la Marjal dels Moros, indret proper, i encara així, desconegut per a algunes de nosaltres. Àngels va preparar un Quadern de Camp molt interessant que ens farà gaudir més encara de la visita que hem pensat que serà millor fer-la a la primavera. Analitzem aquest quadern i el que feu servir Rosella quan estava a Torrevella i visitava la Llacuna Salada amb l’alumnat. Continua llegint →
Hui la gent del MCEPPV ens hem tornat a juntar. Hui érem menys perquè com ja se sap als valencians i valencianes la pluja ens paralitza un poc la vida i a més a més a alguns companys i companyes els han atacat virus o muntanyes de treball. Llegir més
Una fructífera ronda d’impressions al MCEP de País Valencià sobre el nostre treball i projectes il·lusionants.
Al Centre Cívic La Macarella de Bonrepòs i Mirambell, el dissabte 23 d’octubre 2021, assistim 11 persones: Pilar, Miquel, Laura, Rafa, Roser, Àngels, Lluís, Isabel, Rosella, Maria i Bux. Rafa, coordinador del MCEP del País Valencià, fa un resum de l’acta de la reunió anterior, ja enviada, i per descomptat s’aprova.
Rosella ens parla de les noves publicacions del MCEP i de l’última reunió de la secretaria confederal.
La major part de la sessió la vam passar fent un repàs de la situació en els centres i sobre com hem abordat el començament de curs. Rafa inicia la ronda al·ludint als conflictes en el centre i què s’està fent per abordar-los. Àngels explica que s’està ocupant sobretot de l’alumnat despenjat durant la pandèmia, la “generació COVID”. Isabel ens parla del repte que suposa la seva assignatura de cultura científica i el seu Cinefòrum. Maria ha reprès la seva activitat vital però que encara segueix en el seu any sabàtic i Pilar, recentment incorporada al grup, ens parla dels seus intents de fugir de la classe “magistral”. Rosella constata que el seu grup-classe va formant-se a poc a poc amb l’Assemblea com a principal eina de cohesió. Lluís diu, però no el creiem, que el començament de curs ha estat un desastre, ple d’improvisacions per part del centre, però li ha servit per repensar com reorientar l’activitat de la classe, o la seva mitja classe, de tutoria.
Laura ens aclapara amb els seus projectes en marxa, gairebé sempre relacionats amb l’animació a la lectura i la biblioteca a Olocau, Nàquera, Bétera…. No s’ha de tenir por a el caos, opina Bux, i el nociu que pot ser un desig d’excessiu control. Recorda que una manera de començar els dilluns pot ser la tècnica de l’quoi de neuf, i anima a tothom a participar en les qüestions internacionals de l’Escola Moderna. Roser parla que ho feia amb els seus alumnes i que després repartia un full blanc per dibuixar i escriure. També ens parla de la importància de el teatre, la poesia i el dibuix en l’expressió de l’alumnat. Ha portat materials sobre el text lliure però finalment no hem pogut veure’ls en el gran grup.
Miquel detalla la seva experiència en l’Assemblea: utilitza el “felicite, no m’agrada i suggeriments”, i justifica el canvi de la paraula “crític” pel “no m’agrada”, doncs fa referència a un fet concret més que a una persona. Així mateix es tracta de separar allò públic d’allò privat en la preparació i en la posada en pràctica de l’Assemblea. S’obre un breu debat sobre este tema, ja que es recorda que no sempre criticar té un caràcter negatiu, però la veritat és que ens sembla molt interessant l’adaptació de Miquel, i pel que fa a “suggeriments” afegeix que moltes vegades l’alumnat no està en condicions de “proposar” alternatives sinó de fer potser algun suggeriment que de vegades es produeix de forma lògica després d’una cosa que no agrada.
El seminari de formació ja està en marxa, informa Rosella, gairebé resolts els assumptes burocràtics; dins d’aquest seminari està prevista la visita de les nostres companyes Ana, Marta i Maria Jesús que estaran amb nosaltres el dissabte 22 de gener. És possible que hàgim de realitzar la trobada a la sala de plens de l’Ajuntament si som molta gent.
Ens vam separar en dos grups: un d’Infantil i Primària i l’altre de secundària, amb la idea d’abordar projectes concrets per a aquest curs, així que davant d’un cafetó i aprofitant la bona temperatura i el sol del matí ens vam reunir a la terrassa els dos grups per separat i es parla de col·laboracions de correspondència escolar, de fer reunions descentralitzades perquè puguin acudir altres membres de el grup i de com preparar la propera excursió a l’Marjal dels Moros.
El passat dissabte 25 de setembre ens vàrem reunir, com fem una vegada al mes i hi havia cares noves: enguany comencen amb nosaltres Miquel, que és mestre a Tàrbena i Bux, que s’ha jubilat però encara té ganes de fer faena freinetista, també estava Rafa, que enguany comença a una nova escola, però amb els mateixes il·lusions per fer ràdio, plans de treball i assemblees…
També estaven Rosella, que enguany treballarà amb àmbits i les ciències a l’ESO, Xusaque s’ha engrescat amb l’Erasmus+, Isabelque continua amb la física i química de l’ESO i l’inestimable Roser, que un any més ens delectarà amb el treball realitzat amb els seua alumnat. En esta ocasió ens mostrà algunes monografies realitzades a la seua escola per estudiar el medi, les formes de producció de l’agricultura, les tradicions i la cultura de l’entorn que envoltava la seua escola…. una meravella!
De seguida, ens posàrem a definir el calendari de reunions i parlàrem de com volem treballar al MCEP-PV. Enguany Rafa s’estrena amb la coordinació i investigarem sobre l’educació internivellar mitjançant les experiències de les companyes de Madrid.
Encarem el nou curs amb moltes ganes d’aprendre… però sobretot amb ganes de practicar la pedagogia Freinet a les nostres aules!
En acabar les samarretes tocava eixir al carrer per portar els nostres missatges més enllà de l’escola i els familiars. Durant un parell de sessions elaborarem uns cartells amb missatges mediambientals per penjar pel poble. Els cartells, els realitzarem amb CANVA, una aplicació que ens ofereix una ferramenta molt útil per a treballar el disseny amb l’alumnat. També usarem els missatges escrits per a fer falques publicitàries per a la ràdio escolar i la revista de classe.
Cartells elaborats per a penjar pel poble als comerçcos, edificis públics i alguna que altra paret.
Una vegada aconseguits els planters de carrasques organitzàrem una eixida amb tota la classe per a repoblar el Pi de carrasques. En total teníem vint planters de carrasca i cada alumna tenia assignada una carrasca per a plantar-la al Pi. Allí cadascuna havia de buscar un lloc amb ombria, fer un clot amb ferramentes de jardineria, buscar unes pedres per a envoltar la carrasca, marcar les inicials en les pedres per recordar quina era la seua carrasca i finalment plantar-la. Però sobretot cada alumna i alumne s’havia de comprometre a seguir visitant el Pi per regar-les. Aquell dia a més de plantar les carrasques passàrem un dia fantàstic jugant i gaudint de la natura.
Com a última activitat del projecte gravàrem un documental sobre el Pi d’Ambrosio. L’objectiu principal del documental era recollir part de la memòria oral, posar en valor el paratge natural afavorint el patrimoni cultural i mediambiental del Pi d’Ambrosio. Per a la creació del documental, primer que tot decidírem a quines persones volíem entrevistar i per què. Segons l’acord escollírem fer l’entrevista a un expert en l’àmbit mediambiental; a una persona amb experiències vinculades amb l’ecologisme en el poble; a un responsable de l’ajuntament; a diferents veïnes del poble perquè ens parlaren de la memòria viva del Pi; i finalment, a una persona amb experiències vinculada amb les activitats d’oci en el Pi. En acabant, entre tota la classe elaboràrem un conjunt de preguntes generals i algunes d’elles específiques per a cada entrevistat. Després férem un banc de recursos del material que havíem de necessitar per a gravar les entrevistes (un parell de càmeres amb trípodes i un micro ) Organitzàrem els llocs on volíem gravar i ens repartírem les tasques per a la gravació de manera que tothom participara. Les entrevistes les gravàrem durant algunes hores lectives però també durant hores no lectives fora de l’escola. Hui dia tot el material està preparat per a l’edició, i de cara al curs que ve organitzarem una presentació del documental davant tot el poble en la casa de la cultura on l’alumnat organitzarà l’esdeveniment, en farà difusió i comunicarà el seu treball.
A mode de conclusió dir que aquest projecte no és més que una de les xicotetes coses que es poden realitzar en les escoles per tractar d’introduir alguns canvis en la consciència mediambiental i afavorir un discurs ecologista en l’educació. Accions que al meu parer sempre han d’anar acompanyades d’un discurs i acció educativa basada en valors com la cooperació, el pensament crític, la solidaritat i el suport mutu; perquè sense dubte, l’única manera de superar aquesta crisi i el sistema econòmic i social que el provoca és, mitjançant accions que impliquen una transformació d’arrel i una subversió dels valors i del pensament hegemònic que el sustenta.
A continuació vos deixem una graella amb el projecte elaborat per si alguna persona està interessada en desenvolupar el projecte.
Entre alguns dels objectius que com a mestre m’havia proposat aconseguir amb l’alumnat trobem:
Posar en valor la natura i els paratges naturals, concretament el Pi d’Ambrosio com un bé natural i cultural dels éssers humans, i en especial del veïnat del poble de l’Énova.
Desenvolupar la consciència mediambiental i fomentar els valors de respecte, de compromís i corresponsabilitat política de l’alumnat amb el medi.
Treballar criteris curriculars de manera interdisciplinaria que van des de les ciències, les matemàtiques, la llengua i l’art.
Afavorir les competències d’aprendre a aprendre, de cooperació, de participació horitzontal i d’autonomia.
Primer que tot començàrem fent una xicoteta investigació sobre l’ecosistema que trobem al paratge natural del Pi. Un treball que va donar peu a plantejar un projecte de ciències amb la classe sobre els diferents tipus d’ecosistemes i que treballàrem durant tot el primer trimestre. Conjuntament amb la investigació de l’ecosistema del bosc mediterrani férem diverses entrevistes a familiars i persones grans del poble per a recollir la memòria oral relacionada amb el paratge natural i reivindicar-la. Entrevistes que després compartírem en classe. Tota aquesta tasca la reflectírem en una web interactiva a través del Genially.
Conferències i exposicions dels ecosistemes a la classe
Després ens posarem amb l’elaboració de les samarretes. Però abans que res férem un concurs de logos amb un missatge per a les samarretes. Començarem estudiant altres logos per a agafar idees i veure el procés de creació d’un logo. La idea era treballar el logo a partir de la tècnica de la poesia visual, tractant de representar un missatge mediambiental o concepte en un dibuix senzill. Una vegada elaborats els logos férem el concurs on cadascuna presentà el logo, i dels quals n’escollírem un.
Entrada al blog sobre la presentació del projecte escrit per la classe de valors
Un cop escollit el logo calia pensar com anàvem a fer les samarretes, aleshores visualitzàrem diferents vídeos sobre serigrafia (procés d’emulsió, ferramentes i materials de serigrafia, pintura, etc) i entre totes elaboràrem un pla i un pressupost de les samarretes que volíem fer: colors, talles, quantitats, preus, pintura, pantalla de serigrafia, preu de cost del producte, beneficis, percentatges dels beneficis, etc. Aprofitàrem el bloc curricular d’operacions amb nombres decimals i percentatges per realitzar un pressupost econòmic, i plantejàrem una situació de càlcul viu que resolguérem entre tota la classe.
Així, segons els càlculs realitzats el preu de cost de cada samarreta, comptant el percentatge de la pantalla i les despeses d’enviament, era de 3 euros, però que nosaltres vendriem per 4 euros. Al remat de cada samarreta guanyariem 1 euro i com que en fariem 100, obtindriem 100 euros de benefici que aniria destinat a la compra de planters de carrasques per a repoblar el Pi d’Ambrosio.
Una vegada fet el pressupost ens posàrem en contacte amb un cooperativa de serigrafia per fer la comanda. D’aquesta manera, aprofitant el treball sobre les tipologies textuals que estàvem treballant a llengua, entre totes escrivírem un correu electrònic o carta formal. Cal dir que durant les converses per elaborar el pla de treball de les samarretes discutirem sobre la importància de fer les samarretes amb una ètica de cura amb el medi ambient, amb un comerç just i unes condicions de treballs dignes; que les samarretes foren d’una traçabilitat justa i ecològica (fire wear), així com les pintures usades no foren contaminants. És per això que decidírem posar-nos en contacte amb una cooperativa amb uns principis ètics i compromís polític amb el medi ambient i el treball digne, «Cendra».
Un cop rebuda la comanda i recollits els materials van començar a fer les samarretes durant diverses sessions a la classe. Sessions que aprofitaven per a riure, conversar i de tant en tant, també enfadar-nos; així són les relacions! Paral·lelament a les llargues sessions d’elaboració de les samarretes férem un parell d’excursions amb tota la classe al paratge natural del Pi per conéixer-lo millor, recollir fem i fer una interpretació del seu ecosistema amb l’ajuda d’un expert agent mediambiental que ens organitzà activitats de rastreig, de col·lecció de fulles i plantes, d’orientació, etc.
Una vegada fetes les samarretes, com que cada xiqueta ja tenia les samarretes aparaulades, les veneren de seguida a familiars, amics i amigues, i algun mestre interessat. Durant la venda un parell de xiquets s’encarregaven de la gestió de comptabilitat dels diners de les samarretes: d’anotar els diners d’ingressos i de portar al dia els càlculs per saber la diferència entre les despeses que havíem de pagar i els guanys.
Sóc tutor d’un grup de cinqué de primària del col·legi CEIP les Eres de l’Énova, un poble ubicat a la comarca de la Ribera Alta del País Valencià.
Un dels grans reptes que actualment ha d’afrontar l’escola i la societat és, sens dubte, l’educació mediambiental. Les darreres dades sobre la situació mediambiental, la crisi ecològica que pateix el planeta i l’esgotament dels recursos naturals, a conseqüència de la voràgine del sistema capitalista en el qual estem immerses són un clar indicador perquè els i les mestres posen en marxa les accions necessàries per a començar a construir una realitat social i educativa basada en els valors de l’ecologia, del respecte, la corresponsabilitat i del compromís polític en el planeta. En aquest sentit i a partir d’aquesta reflexió, no vaig poder deixar passar l’oportunitat que ens ofereix la natura i l’entorn en el qual vivim perquè l’alumnat puga créixer aprenent i desenvolupant, no sols continguts curriculars, sinó també valors i actituds necessàries per a construir una consciència mediambiental.
Així que, amb la idea d’introduir aquest canvi de paradigma a l’aula, i alhora, de capgirar l’assignatura de Valors socials vaig decidir aprofitar les dues hores setmanals de l’assignatura per a dur a terme un projecte amb l’alumnat de cinqué que ajudés a desenvolupar una actitud constructiva amb el medi ambient i el planeta. Una assignatura, per cert, molt maltractada a l’escola per aquells i aquelles que pensen que es pot transmetre i educar en valors mitjançant el treball de fitxes sobre emocions, o, quantificant el grau de compromís d’un individu davant determinats valors. Ni parlar-ne, en el pitjor dels casos, d’aquells i aquelles que aprofiten aquesta àrea simplement per a avançar matèria curricular d’altres àrees, ja que la consideren d’un insignificant valor acadèmic i una pèrdua de temps. Jo soc dels que pensa que l’àrea de valors no deuria existir com a tal, ja que l’educació en valors- aquella actitud i compromís que qualsevol individu desenvolupa en un procés col·lectiu, hauria de ser un aprenentatge transversal en totes les àrees. Un aprenentatge que tothom hauria de fer mentre aprén matemàtiques, llengua, ciències, arts, etc, i no una mera assignatura supèrflua i innòcua a la resta de les hores en què l’alumnat també aprén i es relaciona mitjançant uns valors i actitud.
Tot va començar amb una assemblea organitzativa per decidir quin tema ens agradaria treballar en valors durant tot el curs. Entre els temes proposats pel mestre hi havia:
– La sexualitat i el gènere.
– El medi ambient.
– La migració.
– La diversitat funcional.
Després d’una llarga conversa on cadascú argumentava quin tema li agradaria treballar, decidírem treballar el medi ambient. L’argument principal dels xiquets i les xiquetes per a elegir el tema fou l’estima i la relació que existeix, des de fa dècades, entre el veïnat de l’Énova i un paratge natural del terme municipal del poble anomenat «El Pi d’Ambrosio». Un paratge on generacions darrere generacions han fet ús d’aquest espai per gaudir de la natura (l’oci en els dies de pasqua, acampades amb la colla d’amics, excursions nocturnes i amb bicicleta, collints d’esclata-sangs). Un espai carregat de memòria local i vivències al voltant de la naturalesa; un patrimoni natural i cultural del poble.
Una vegada elegit el tema, durant les pròximes sessions acordàrem els objectius que volíem aconseguir amb el projecte i elaboràrem una planificació d’aquelles coses anàvem a realitzar. Entre els objectius que s’acordaren trobem:
– Conscienciar les persones del poble sobre la importància del Pi d’Ambrosió com a paratge natural.
– Posar en valor la importància de l’ecosistema del bosc mediterrani del Pi d’Ambrosio.
– Conscienciar al veïnat sobre la importància de cuidar el Pi quan fem ús d’ell.
– Realitzar accions per afavorir la conscienciació del medi ambient: Elaboració de cartells.
– Fer visites al Pi per a netejar l’entorn de plàstics i gaudir de la naturalesa.
– Elaborar samarretes amb un missatge de cura cap al medi ambient.
– Repoblar el Pi de carrasques.
– Creació d’un documental per a posar en valor el patrimoni cultural i natural del Pi d’Ambrosio.
Després de nomenar tots els objectius que volíem aconseguir tractàrem d’organitzar-los i donar-li una seqüència temporal. Per a comprar les carrasques per a repoblar el Pi necessitàvem diners; per a aconseguir diners necessitàvem elaborar unes samarretes; per a fer les samarretes necessitàvem crear un logo amb una campanya que ajudara a conscienciar a les persones del poble amb el medi ambient. D’aquesta manera elaboràrem un pla de treball anual, revisant-lo cada trimestre. Al remat l’objectiu general del projecte era: Generar una campanya de conscienciació mediambiental.
Una vegada més la pluja ens espatlla l’eixida mensual que teníem programada. Esta vegada tocava trobar-nos a Gavarda on Ferran ens tenia reservada una ruta per l’entorn i un dinaret d’allò més bo. Hem hagut de refugiar-nos, els que hem pogut, novament a Bonrepòs i Mirambell, a la seu de l’associació Macarella que sempre ens acull amb una taula gran, una finestra i una prestatgeria plena de llibres de la xicoteta biblioteca del MCEP-PV que hem construït amb els anys.
MCEP- País Valencià 