44 congrés del MCEP a Albacete, del 4 a l’11 de juliol

Sota el lema “Nadie sabe todo, todos saben algo”, els companys d’Albacete ens han acollit per celebrar el congrés anual del moviment: una activitat freinètica i frenètica per excel·lència.

Entre assemblees, tallers llargs i curts, vetlades musicals, poètiques i virtuoses, curts sobre Refugiats i Migracions, debats sobre Educació, presentacions de llibres, com ara “Pedro Morán un niño de la guerra en la escuela Freinet”, excursions “amanecistas” i experiències meravelloses de tota mena, s’hem emocionat en l’homenatge que l’Instituto de Estudios Albacetenses ha retut a la figura d’Herminio Almendros, nascut a Almansa, un dels més destacats impulsors de la pedagogia Freinet al nostre país com anys després ho seria a Cuba on visqué exiliat des del 1940.

En fi, un congrés inoblidable, amb cares noves i d’altres que hem trobat a faltar i un comiat meravellós per part dels companys del MCEP de Castilla-La Mancha, que passen el testimoni al MCEP-PV.

Gràcies amics i amigues!

Ara, nosaltres, a per feina! Encara que deixarem passar l’estiu, no?

Escrit per Júlia

DSC_200820170706_232013

Un estiu prometedor!

El passat divendres 9 de juny es reunírem el MCEP-PV a la seu habitual: les instal·lacions de l’Associació Cultural Macarella, a Bonrepòs i Mirambell. El curs s’esgota i esta fou la darrera reunió del grup al llarg d’este curs acadèmic. Ara toca aprofitar al màxim l’estiu, recarregar piles durant les vacances i retrobar-nos al setembre amb noves idees, projectes i també dubtes, per què no? Faig constar açò perquè es notava entre els assistents que, hem de reconèixer-ho, tots estàvem una mica esgotats, dispersos i espesos. No fou una reunió modèlica pel que fa a la disciplina i l’eficiència, vaja! Però, tot i això, treballàrem de valent algunes qüestions.
Començàrem la sessió recordant i aprovant l’acta anterior i nomenant els punts previstos per a la vesprada. La jornada s’encetà amb el visionat d’un curtmetratge del MICE (Mostra Internacional de Cinema Educatiu), el qual havíem de valorar si escaia com a material per a treballar la problemàtica dels refugiats al proper Congrès del MCEP, el qual es celebrarà d’ací no res a Albacete. El curtmetratge d’animació, molt líric i amb una important càrrega de treball darrere, ens agradà especialment. Tot i això, Júlia va proposar una alternativa encara més interessant: presentar una activitat realitzada per alumnes de 2n d’ESO on es barregen creació literària, creació plàstica i artística i compromís social amb els refugiats. La seua proposta va tindre una acollida unànime, ho farem!
Seguidament, vam exposar i debatre què fer amb la invitació de l’Escola d’Estiu d’Almassora. Esta institució va convidar el MCEP-PV per tal que ens presentàrem com a organització i els explicàrem les nostres propostes i iniciatives. Vam decidir acceptar la invitació, tot i que quedà pendent de concretar qui s’encarregaria de representar-nos. Anirem fent.
Per últim, i com a comiat del curs, vam fer una ronda d’intervencions on posàrem en comú el treball realitzat en els grups específics de cada matèria. La sensació general fou que, tot i la feina que encara queda per fer, l’aventura està iniciada… i això és mig camí! En acabar, volguérem compartir allò que ens ha aportat el MCEP-PV a títol personal. Cadascú digué la seua, però tots coincídirem en el recolzament moral i professional que sentim en acudir a cada reunió.
Amb una coca cristina de tast exquisit i unes cireres dolcíssimes ens van acompanyar en adéu… o millor dit, fins setembre i a reveure! Feliç estiu!

Escrit per Jaume

Endorfines a tot arreu!!!

Exemple de document d’autoavaluació dels alumnes de Rosella

S’apropa lestiu i al MCEP ens tornem a reunir amb la mirada posada ja al Congrés Nacional que enguany serà a Albacete. Un territori al que sempre la temàtica de la Pau ha estat un punt central fent moltes aportacions als Congresos anuals del MCEP. És per això que hem acordat que al MCEP de València ens reunirem en juny per preparar una activitat relacionada amb aquesta temàtica per a presentar al Congrés de juliol. Després de comentar altres aspectes relacionats amb el Congrés, hem reflexionat sobre l’avaluació. Roser ens ha donat el seu punt de vista comentant que la qualificació fa perdre l´essència de l’aprenentatge. Hem daconseguir que l’alumnat s’oblide de la nota i que gaudisca de l’aprenentatge. Rosella ens ha mostrat una manera de que l’alumnat s’autoavalue i coavalue. Ja que el sistema educatiu ens obliga a qualificar numèricament, podem intentar fer-ho d’una manera més democràtica i participativa, tot permetent a l’alumnat que reflexione sobre el seu propi procés d’aprenentatge. Tindre confiança en l´alumnat i respectar-lo en tots els sentits, inclús en la seua avaluació, és una manera d’ajudar a l’alumnat a ser més feliç a l’Escola. Des del MCEP animem, doncs, a tots i totes a crear una pluja d´endorfines a l´Escola!!!

Escrit per Maria

EXTRA, EXTRA….!!!!

L’última publicació Freinetista “Construyendo escuela, las técnicas Freinet 50 años después” consisteix en un recull de testimonis sobre l’escola Freinet a la nostra actualitat. Més de 50 companys de tot l’Estat Espanyol ens consten la seua experiència com a educadors especialitzats en aquesta pedagogia. Al MCEP-PV en tenim un grapat per tots aquells que vulguen gaudir de la seua lectura i/o iniciar-se en aquest moviment. Preu 16€.

Presentació del llibre “Les mestres freinetistes durant la República”, a la llibreria de l’Octubre “Fan set”

foto 1Dimarts 4 d’abril es va reunir un públic nombrós, entre el qual es trobava alguna cara coneguda del moviment freinetià valencià actual, per a escoltar Carmen Agulló, Ferran Zurriaga i Alfred Ramos.

foto-2-e1491851584449.jpg

El llibre és un reconeixement a la tasca que aquestes dones portaren a terme en els anys 30, fins a l’esclat de la guerra que va significar en el millor dels casos la inhabilitació i en el pitjor, la mort. Tots tres parlaren de les mestres freinetistes que en molt pocs anys estengueren ràpidament la pedagogia popular, els principis del treball i la solidaritat. Parlaren de la passió i la il·lusió d’unes dones que estaven per l’escola viva, que usaren les tècniques freinet : la impremta escolar, el text lliure, el càlcul, la cooperació,     les eixides fora de l’aula. Mestres que volgueren canviar la societat a través de l’escola.

foto-3-e1491851619192.jpg

Gràcies al testimoni d’alumnes i la memòria de fills i néts s’ha pogut reconstruir una història quasi oblidada de llum i compromís abans que s’instaurara per la força la foscor i el silenci. I ens torna l’autoestima de ser mestres i ens renova la confiança en el poder transformador de l’educació. Gràcies per aquest llegat tan important!

Júlia MIralles

Reunió del MCEP-PV 24 de març de 2017

De nou, alguns membres del MCEP-PV ens tornàrem a reunir a la seu de la Macarella, a Bonrepòs i Mirambell. Abans de començar Àngels i Júlia aprofitaven per intercanviar correspondència del seu alumnat. L’ordre del dia el teníem ben atapeït d´assumptes i de seguida ens posàrem a la faena. Després que Xusa explicara què tenim plantejat per al dia, comentàrem breument algunes qüestions sobre les “nostres” especialitats per grups i Ferran començà amb la dinàmica que tenia pendent de fer des de feia temps.

L´activitat, coneguda com “El punt (o la línia) se’n va de viatge“, partix d´una interpretació del que suposadament Paul Klee feia mentres restava malalt al llit durant els últims anys de la seua vida. Una activitat senzilla i breu que permet ser un pont cap a l´obra de l´autor, on treballem formes obertes i tancades, els colors i la imaginació.

Cinc cèntims de l´autor i la seua obra:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Klee

http://www.march.es/arte/madrid/exposiciones/paul-klee/una-aproximacion.aspx?l=1

Bona part de la resta de la sessió teníem pensat dedicar-la a discutir assumptes pendents sobre la reunió de coordinació del MCEP estatal (Xusa anirà a Madrid en representació del nostre col·lectiu). És ben cert que començàrem tractant estos temes però, com sol passar-nos tantes vegades, les converses derivaven en temes secundaris i tractaven inquietuds que tots tenim respecte a l´educació i que, paradoxalment, estes reunions són un dels pocs espais on podem compartir-les.

Finalment, Rosella ens explicà magníficament com havia introduït l’exercici de l´assemblea amb un grup de l´ESO a través d´un enregistrament i unes fotografies, de seguida s´encetà una tertúlia verdaderament enriquidora.

Hem quedat que la propera reunió portarem materials per aprofundir en el treball sense notes o com treballar sense que la nota mediatitze l’aprenentatge.

Escrit per Ferran.