Trobada en el temps entre dos mestres Freinet

Públic present a l’acte

Carrer San Ferran, número 12. Octubre Centre de Cultura Contemporània. Carmen Agulló, Alfred Ramos i Ferran Zurriaga. Una cita a la que membres del MCEP-PV no podíem faltar.
El passat dimarts dia 25 de gener es presentava “Herminio Almendros, un maestro de la Segunda República”, un llibre de Ferran Zurriaga, persona referent del moviment Freinet al País Valencià. Acompanyat per altres dos grans referents de l´Educació a la nostra terra, Carmen Agulló i Alfred Ramos, Zurriaga ens va transportar als temps de la República i dels 60 per la nostra geografia i molt més enllà d’ella, doncs el moviment Freinet ja s’estenia a aquella època per part de la geografia mundial.
Va començar la presentació Alfred, tot citant el terme admiració per començar a parlar del llibre. Alfred, tot recordant una frase d’Almudena Grandes, ens deia que igual que sense admiració no hi ha amor, sense admiració no hi ha educació. Es tracta d´un llibre doncs, deia Alfred, en el que es transmet precisament admiració, l’admiració de Ferran cap a una figura clau del freinetisme a l’Estat Espanyol, Herminio Almendros. Aquesta admiració se sent en llegir el llibre, que en forma diàleg en el temps entre Herminio i Ferran, tracta de fer reflexionar al lector sobre l’ofici de mestre, l’escola, la funció inspectora, la formació de mestre i, com no, sobre el freinetisme.
Cal fer un parèntesi en aquest punt per recordar un poquet la figura d’Herminio Almendros i ací venen a la meua memòria molts records, de quan estudiava a l´

Portada del llibre

Escola de Magisteri antiga ( l’última promoció de l´Escola situada a la vora del riu Túria abans de traslladar-nos a Tarongers) i vam haver de fer un treball en grup a les classes de Pedagogia. Per casualitat, triàrem el moviment Freinet i Herminio Almendros es va quedar gravat a la nostra memòria per sempre. Yolanda, Maite, Alba, Marisa i jo sempre recordarem el seu nom i allò que va significar aquest descobriment als nostres inicis com a estudiants de magisteri. Anys més tard, ja graduada i fent els primers passos com a mestra, vaig assistir al meu primer Congrés del MCEP a Albacete, Allí, com no podia ser d´altra manera, el seu nom va aparéixer de nou a la meua vida. Herminio havia nascut a Almansa (Albacete) i es va formar com a mestre i pedagog. Va ser la persona que va introduir la pedagogia Freinet a l’Estat Espanyol i va a arribar a ser inspector d´educació.
Precisament de la funció inspectora d’Almendros ens continuava parlant Alfred. Herminio exercia una funció inspectora des d´una vessant col·laborativa i d´ajuda al mestre. Recordava Alfred una visita d’Almendros a una escola on treballava el mestre Bernardí Corral, on un xiquet descrivia a un text lliure la visita d’Almendros a l´escola. Herminio col.laborava amb els mestres per aconsellar-los o inclús per arreglar les impremtes, una de les ferramentes de la pedagogia Freinet que, per a Carmen Agulló, reflexa molt bé la essència de la pedagogia Freinet: la unió del treball manual amb el treball intel·lectual. Carmen Agulló destacava també que la impremta és un símbol de la llibertat d´expressió dels xiquets i xiquetes i de solidaritat, doncs la manca de material escolar se subsanava amb aquell artefacte escolar que va ser la impremta a les aules de les classes més populars.
La imatge de portada del llibre és precisament una impremta, l’última impremta d´Enric Soler i Godes que se silencià amb l’arribada de la dictadura, deia Alfred. Al igual que aquesta impremta silenciada, Herminio també va ser silenciat a l’Estat Espanyol i va emigrar a Cuba on continuà amb la seua tasca renovadora de l’Educació. Ferran Zurriaga acaba la seua intervenció tot fent un repàs històric d´algunes de les vivències d’Almendros a Cuba i l’expansió del moviment Freinet a altres països americans, com ara Mèxic, on encara tenim companys i companyes Freinet que esperem veure al proper Congrés del FIMEM que es celebrarà al Marroc a l’estiu, si la pandèmia ens deixa. De moment, per viatjar en el temps i l’espai, podem gaudir de la lectura del llibre de Ferran. Desitgem, com deia Ferran, que passe de mà a mà com la rosa de paper del nostre gran Estellés.

Per Maria Santolaria

Una jornada educativa mecepera enmig de 22.063 contagis, una temperatura màxima de 13º … i en dissabte.

Al voltant d’una trentena de mestres i professors ens hem reunit al CEIP Mare de Déu del Pilar de Bonrepòs i Mirambell on normalment acostumem a fer les reunions la gent del MCEP-PV. Hui ens han acompanyat dues companyes del MCEP de Madrid i ens han explicat les seues respectives experiències que han dut a la pràctica en les seues escoles.

Marta Gonzalez de Eiris, directora del CEIP Manuel Núñez Arenas, ubicat a Vallecas, ens ha exposat la seua experiència i peripècia personal al centre. Un centre, ubicat en una zona marginal, que anava perdent unitats, alumnes, i sobretot esperança… Hi havia el risc del gueto. A poquet a poquet, i amb molta feina, ha experimentat una transformació en positiu. Ja no és una escola de “marginats”, de “rebuig”. Voluntàriament, hi ha famílies que trien eixa escola per als seus fills i filles. M’han agradat, personalment, diversos aspectes, l’empoderament, la valentia, el coratge i sobretot pensar, que EL CANVI ÉS POSSIBLE. Per no parlar de la carambola d’ajuntar dos cursos en una mateixa classe i evitar o alleujar el trauma de la repetició. Prigundo. Quina gran idea!

Ana Recover, del CEIP Palomares Bajas. També ubicat en una zona d’acció preferent. Una escola que des de la seua existència ha funcionat sempre emprant les tècniques Freinet. Un grup del MCEP de Madrid es va encarregar de portar-ho a terme pels anys setanta. S’han consolidat i així s’ha quedat. Els plans de treball, és a dir, jo trie què vull fer i com m’organitze; l’assemblea, és a dir, jo participe activament com a ciutadà, la resolució de conflictes; és a dir, els conflictes s’afronten des d’una perspectiva que va més enllà del “políticament correcte” ; la cooperativa del centre, és a dir, tot alumnat té dret a tenir material decent de treball; la necessitat de la implicació de les famílies, és a dir dir, totes les famílies són benvingudes perquè les necessitem… escola freinetana en estat pur.

També ens havia d’haver acompanyat María Jesús Sanz del CEIP Ángel González, però per problemes organitzatius i de COVID no ha pogut estar. Igualment, li agraïm la seua bona predisposició.

Després de les dues intervencions, hi ha hagut debat i com no, hem arribat tard a dinar. Bastant típic en el MCEP. Ja de vesprada, l’exposició de materials. Hem estat comentant, observant i compartint impressions. Curta. Ens ha resultat curta la sessió de hui. Hem gaudit enormement. I sobretot hem desconnectat.

Finalment, des de l’organització, agraïm enormement al CEIP Mare de Déu del Pilar per la seua bona predisposició a cedir-nos les instal·lacions, a Roser i a Lluís per acollir les companyes de Madrid, a les persones externes que han volgut venir, a les companyes de Madrid per haver vingut, que en el cas de Marta ha vingut mig afònica, als nostres companys del grup, els visibles, i els no visibles hui, per tot: disseny cartell, disseny formulari, esmorzar cooperatiu… Hem de dir que hem tingut baixes internes a causa de la COVID. També, altres participants, que no són del MCEP-PV, han estat baixa. En qualsevol cas, entre tanta incertesa, després de 22.063 contagis i amb 13º graus de màxima i en dissabte…

Escrit per Àngels

Enllestint els preparatius de la propera Jornada Pedagògica i més coses…

L’oratge, humit i fred, ens feu posposar l’excursió que havíem programat per a eixe dia a la Marjal dels Moros, indret proper, i encara així, desconegut per a algunes de nosaltres. Àngels va preparar un Quadern de Camp molt interessant que ens farà gaudir més encara de la visita que hem pensat que serà millor fer-la a la primavera. Analitzem aquest quadern i el que feu servir Rosella quan estava a Torrevella i visitava la Llacuna Salada amb l’alumnat.