En acabar les samarretes tocava eixir al carrer per portar els nostres missatges més enllà de l’escola i els familiars. Durant un parell de sessions elaborarem uns cartells amb missatges mediambientals per penjar pel poble. Els cartells, els realitzarem amb CANVA, una aplicació que ens ofereix una ferramenta molt útil per a treballar el disseny amb l’alumnat. També usarem els missatges escrits per a fer falques publicitàries per a la ràdio escolar i la revista de classe.
Cartells elaborats per a penjar pel poble als comerçcos, edificis públics i alguna que altra paret.
Una vegada aconseguits els planters de carrasques organitzàrem una eixida amb tota la classe per a repoblar el Pi de carrasques. En total teníem vint planters de carrasca i cada alumna tenia assignada una carrasca per a plantar-la al Pi. Allí cadascuna havia de buscar un lloc amb ombria, fer un clot amb ferramentes de jardineria, buscar unes pedres per a envoltar la carrasca, marcar les inicials en les pedres per recordar quina era la seua carrasca i finalment plantar-la. Però sobretot cada alumna i alumne s’havia de comprometre a seguir visitant el Pi per regar-les. Aquell dia a més de plantar les carrasques passàrem un dia fantàstic jugant i gaudint de la natura.
Com a última activitat del projecte gravàrem un documental sobre el Pi d’Ambrosio. L’objectiu principal del documental era recollir part de la memòria oral, posar en valor el paratge natural afavorint el patrimoni cultural i mediambiental del Pi d’Ambrosio. Per a la creació del documental, primer que tot decidírem a quines persones volíem entrevistar i per què. Segons l’acord escollírem fer l’entrevista a un expert en l’àmbit mediambiental; a una persona amb experiències vinculades amb l’ecologisme en el poble; a un responsable de l’ajuntament; a diferents veïnes del poble perquè ens parlaren de la memòria viva del Pi; i finalment, a una persona amb experiències vinculada amb les activitats d’oci en el Pi. En acabant, entre tota la classe elaboràrem un conjunt de preguntes generals i algunes d’elles específiques per a cada entrevistat. Després férem un banc de recursos del material que havíem de necessitar per a gravar les entrevistes (un parell de càmeres amb trípodes i un micro ) Organitzàrem els llocs on volíem gravar i ens repartírem les tasques per a la gravació de manera que tothom participara. Les entrevistes les gravàrem durant algunes hores lectives però també durant hores no lectives fora de l’escola. Hui dia tot el material està preparat per a l’edició, i de cara al curs que ve organitzarem una presentació del documental davant tot el poble en la casa de la cultura on l’alumnat organitzarà l’esdeveniment, en farà difusió i comunicarà el seu treball.
A mode de conclusió dir que aquest projecte no és més que una de les xicotetes coses que es poden realitzar en les escoles per tractar d’introduir alguns canvis en la consciència mediambiental i afavorir un discurs ecologista en l’educació. Accions que al meu parer sempre han d’anar acompanyades d’un discurs i acció educativa basada en valors com la cooperació, el pensament crític, la solidaritat i el suport mutu; perquè sense dubte, l’única manera de superar aquesta crisi i el sistema econòmic i social que el provoca és, mitjançant accions que impliquen una transformació d’arrel i una subversió dels valors i del pensament hegemònic que el sustenta.
A continuació vos deixem una graella amb el projecte elaborat per si alguna persona està interessada en desenvolupar el projecte.
Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià)
MCEP- País Valencià 
Retroenllaç: Cuidant el Pi som una pinya II (Rafa Simó-CEIP Les Eres) | MCEP- País Valencià