Sóc tutor d’un grup de cinqué de primària del col·legi CEIP les Eres de l’Énova, un poble ubicat a la comarca de la Ribera Alta del País Valencià.
Un dels grans reptes que actualment ha d’afrontar l’escola i la societat és, sens dubte, l’educació mediambiental. Les darreres dades sobre la situació mediambiental, la crisi ecològica que pateix el planeta i l’esgotament dels recursos naturals, a conseqüència de la voràgine del sistema capitalista en el qual estem immerses són un clar indicador perquè els i les mestres posen en marxa les accions necessàries per a començar a construir una realitat social i educativa basada en els valors de l’ecologia, del respecte, la corresponsabilitat i del compromís polític en el planeta. En aquest sentit i a partir d’aquesta reflexió, no vaig poder deixar passar l’oportunitat que ens ofereix la natura i l’entorn en el qual vivim perquè l’alumnat puga créixer aprenent i desenvolupant, no sols continguts curriculars, sinó també valors i actituds necessàries per a construir una consciència mediambiental.
Així que, amb la idea d’introduir aquest canvi de paradigma a l’aula, i alhora, de capgirar l’assignatura de Valors socials vaig decidir aprofitar les dues hores setmanals de l’assignatura per a dur a terme un projecte amb l’alumnat de cinqué que ajudés a desenvolupar una actitud constructiva amb el medi ambient i el planeta. Una assignatura, per cert, molt maltractada a l’escola per aquells i aquelles que pensen que es pot transmetre i educar en valors mitjançant el treball de fitxes sobre emocions, o, quantificant el grau de compromís d’un individu davant determinats valors. Ni parlar-ne, en el pitjor dels casos, d’aquells i aquelles que aprofiten aquesta àrea simplement per a avançar matèria curricular d’altres àrees, ja que la consideren d’un insignificant valor acadèmic i una pèrdua de temps. Jo soc dels que pensa que l’àrea de valors no deuria existir com a tal, ja que l’educació en valors- aquella actitud i compromís que qualsevol individu desenvolupa en un procés col·lectiu, hauria de ser un aprenentatge transversal en totes les àrees. Un aprenentatge que tothom hauria de fer mentre aprén matemàtiques, llengua, ciències, arts, etc, i no una mera assignatura supèrflua i innòcua a la resta de les hores en què l’alumnat també aprén i es relaciona mitjançant uns valors i actitud.
Tot va començar amb una assemblea organitzativa per decidir quin tema ens agradaria treballar en valors durant tot el curs. Entre els temes proposats pel mestre hi havia:
– La sexualitat i el gènere.
– El medi ambient.
– La migració.
– La diversitat funcional.
Després d’una llarga conversa on cadascú argumentava quin tema li agradaria treballar, decidírem treballar el medi ambient. L’argument principal dels xiquets i les xiquetes per a elegir el tema fou l’estima i la relació que existeix, des de fa dècades, entre el veïnat de l’Énova i un paratge natural del terme municipal del poble anomenat «El Pi d’Ambrosio». Un paratge on generacions darrere generacions han fet ús d’aquest espai per gaudir de la natura (l’oci en els dies de pasqua, acampades amb la colla d’amics, excursions nocturnes i amb bicicleta, collints d’esclata-sangs). Un espai carregat de memòria local i vivències al voltant de la naturalesa; un patrimoni natural i cultural del poble.
Una vegada elegit el tema, durant les pròximes sessions acordàrem els objectius que volíem aconseguir amb el projecte i elaboràrem una planificació d’aquelles coses anàvem a realitzar. Entre els objectius que s’acordaren trobem:
– Conscienciar les persones del poble sobre la importància del Pi d’Ambrosió com a paratge natural.
– Posar en valor la importància de l’ecosistema del bosc mediterrani del Pi d’Ambrosio.
– Conscienciar al veïnat sobre la importància de cuidar el Pi quan fem ús d’ell.
– Realitzar accions per afavorir la conscienciació del medi ambient: Elaboració de cartells.
– Fer visites al Pi per a netejar l’entorn de plàstics i gaudir de la naturalesa.
– Elaborar samarretes amb un missatge de cura cap al medi ambient.
– Repoblar el Pi de carrasques.
– Creació d’un documental per a posar en valor el patrimoni cultural i natural del Pi d’Ambrosio.
Després de nomenar tots els objectius que volíem aconseguir tractàrem d’organitzar-los i donar-li una seqüència temporal. Per a comprar les carrasques per a repoblar el Pi necessitàvem diners; per a aconseguir diners necessitàvem elaborar unes samarretes; per a fer les samarretes necessitàvem crear un logo amb una campanya que ajudara a conscienciar a les persones del poble amb el medi ambient. D’aquesta manera elaboràrem un pla de treball anual, revisant-lo cada trimestre. Al remat l’objectiu general del projecte era: Generar una campanya de conscienciació mediambiental.
Per seguir llegint sobre l’experiència pots clicar ací: https://wordpress.com/post/mceppv.wordpress.com/2401
Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià).
MCEP- País Valencià 