Què feliç seria el mestre Freinet si vera el que fem en temps de pandèmia!

Divendres 23 d’abril els reunírem virtualment per fer la nostra sessió mecepera… Ara ja estem quasi totes vacunades però això no ens fa estar més contentes perquè la nostra tasca d’ensenyants, este curs ens està costant molt de fer. A més algunes de nosaltres estem preocupades perquè no sabem si l’any que ve continuarem a la mateixa escola!

Tot i això vam iniciar la sessió amb una dinàmica que ens havia proposat Juan del Taller del Cos… va ser molt divertida!

Després ens contàrem que aprofitant la celebració del dia del llibre havíem fet algunes coses molt interessants: Rafa ens contà que havia practicat l’escriptura i impressió de poemes mitjançant la impremta amb els seus alumnes de primària i que havien fet una exposició, recitació i un lliurament de premis al millor poema. Ferrar ha continuat fent llibres de vida amb els seus alumnes d’infantil, tot i que els confinaments han provocat moltes interrupcions en la creativitat i la continuïtat de l’experiència. Geles i Rosella continuen amb la correspondència escolar amb un blog de grup. Xusa explica que han celebrat el dia del llibre i que ha començat a fer activitats a l’aire lliure (coneixement del medi) fent passejos d’integració per millorar l’ambient de la seua tutoria. Rosella ens conta que ha començat a fer activitats de càlcul viu que li ha permès unir la risoteràpia amb les matemàtiques. Jo els dic que he provat a fer una assemblea per decidir com ens organitzàvem este trimestre, però que l’experiència no ens ha eixit com esperava… ho tornaré a provar un altre dia!

Què feliç seria el nostre mestre Freinet si vera com practiquem les seues tècniques malgrat viure en temps de pandèmia!

Per últim vam provar a fer una dinàmica per endevinar objectes… Xusa va descobrir que l’objecte misteriós era un alvocat! 🙂

La propera reunió serà al maig i, si podem, recuperarem la presencialitat per poder escoltar les experiències d’algun mestre o mestra del MCEP de Madrid que ens explique experiències de com treballen les tècniques Freinet a les escoles públiques de Vallecas.

(si algú vol apuntar-se que ens envie un email)

Un altre mes, un altre alé

Divendres 26 de març ens vam reunir la genteta del MCEP– PV. Portem ja un temps que ens reunim de manera virtual perquè les restriccions dictaminades per la pandèmia no ens permeten trobar-nos presencialment. I així fou com ens vam trobar Roser, Rosella, Àlex, Lluís, Laura, Xusa, Isabel i jo, Àngels. Ferran i Jaume no es poden connectar, els toca el torn de la vacuna.

La veritat és que costa acostumar-se a la pantalla i al món virtual, però de moment no tenim altra. Tanmateix quan acaba la reunió s’agraeix haver participat perquè comparteixes sentiments, impressions, experiències de tota mena, algunes més optimistes, altres no tant, però el fet important és que ens adonem que no estem sols. I que tots els dubtes, entrebancs i incerteses que aquesta situació ens genera com a docents troben un espai on poder canalitzar-se i ser tractades.

Fem una roda i comentem com ens va. Rosella no acaba d’acostumar-se al fet que els alumnes vinguen a classe en torns partits; Àlex comenta la incomoditat que arriba a suposar haver de seguir les restriccions a classe (distància de seguretat, gel…) així i tot ha aconseguit poder anar a l’aula d’informàtica. Xusa ens explica la seua experiència de la revista que ha fet amb els alumnes i en el moment tinga l’enllaç l’ha compartirà amb nosaltres; Laura ens explica els cursos de formació que està realitzant i que està apuntada a la borsa… l’ha cridaran prompte? Isabel s’agafarà un permís i li dedicarà temps a altres projectes que té pendents. Per la meua banda explique que estic un poc més optimista amb la meua tutoria i arribe a la conclusió que ara més que mai és important eixir de l’aula i fer excursions. Si tot va bé, amb la meua tutoria farem una excursió al mes. Necessitem descansar, eixir de l’aula i respirar aire pur.

Amb aquesta finalitat compartisc amb Rosella el blog que hem creat a classe.   https://nomprovisional2021.blogspot.com/ Està en construcció i és un treball molt humil. Pretenem, Rosella i jo, que el blog es convertisca en un punt d’encontre, d’intercanvi d’experiències entre les dues tutories. Correspondència escolar i alguna excursió en comú? Tant de bo!

Així és com finalitza la nostra reunió del mes de març. Un altre més, una altra reunió, un altre alé per seguir endavant.