EL PODCAST A L’ESCOLA

El confinament em va arribar de manera sobtada com supose que a la majoria de gent. Acostumat a una rutina diària esta nova situació es va traduir en una paralització inicial total. Com a docent i com a pare vaig viure els primers dies amb molta incertesa. Després d’uns dies es van anar aclarint les coses i a l’escola començàrem a adaptar-nos al nou escenari.

De totes les propostes que hem anat enllestint a l’escola per a no perdre el contacte amb les famílies i amb el nostre alumnat voldria ara destacar-ne una que ens ha agradat especialment i ens ha servit per tindre un canal de comunicació i relació fluides amb els menuts de l’escola. A partir de l’experiència que uns pares que jo coneixia començaren a dur a terme amb els seus fills i la comunitat educativa d’una escola de Benimaclet vaig estar pensant que una experiència semblant ens podria ajudar.

Entre el professorat enllestírem un projecte de podcast amb el programa La Nostra Escola, de RàdioAlcaxuc, una experiència de ràdio-podcast del Ceip Cervantes d’Alcàntera de Xúquer per a l’etapa d’Educació Infantil. Amb el programa Audacity hem preparat un senzill programa setmanal a través del qual expliquem les propostes de treball (sobre Alexander Calder, sobre lletres i paraules, sobre calcular i construir…) que traslladem a les famílies així com l’inici i desenvolupament d’investigacions al voltant del circ.

La resposta de les famílies i l’alumnat està sent molt positiva i mantenim un lligam fluid entre professorat i alumnat a través d’àudios enviats als canals de comunicació que ja fèiem servir i que s’incorporen al podcast. Els menuts i les menudes expliquen les seues troballes sobre el circ, memoritzen i reciten poemes i embarbussaments, dediquen cançons, feliciten els aniversaris.

Esperem que esta experiència siga l’inici d’un projecte més ampli, estable i participatiu que permeta expressar a l’alumnat les seues inquietuds, els seus desitjos i els seus interessos.

Ferran.

Instants a casa- Un llibre de vida en temps de coronavirus (2ESO IES Tavernes Blanques)

Soc Rosella, tutora d’un grup de 2n d’ESO a l’IES Tavernes Blanques, un poble que es troba al bell mig de l’horta de València. Des del principi del confinament vaig pensar que havíem de fer alguna cosa com a grup, alguna cosa que ens mantinguera units no només ara sinó quan tot passara. Alguna cosa que estiguera en sintonia amb la idea de l’origen de la paraula recordar que vol dir tornar a passar pel cor.

Des del principi els vaig proposar que podríem fer un llibre amb una foto i un text de cadascun de nosaltres. Tot i que pot semblar una idea senzilla de realitzar, no ho és tant quan es tracta de preadolescents que de sobte, a més els ha canviat la vida per complet. Després d’insistir, un mes després vaig aconseguir reunir totes les aportacions. Ja sabem que cada persona és un món: algunes rapidíssimes i molt eficients, altres despistades i altres que sempre van a remolc. Finalment ací teniu el resultat, a la pantalla d’un ordinador, una tablet o un mòbil. Un llibre que mostra el que resumeix perfectament el dibuix que ens ha cedit amablement Joan Turu per a la portada. Tancats a casa però oberts a la vida!

Per a mi, esta experiència que estem vivint serà inesborrable per com ha sigut de desconcertant. Mestres sense vore l’alumnat, alumnat sense vore el professorat. Aprendre amb ordinadors que no somriuen, que no abracen, que no miren als ulls. Plataformes educatives que no ens coneixien a nosaltres i nosaltres tampoc a elles. I l’aprenentatge cooperatiu, arrancat de soca-rel.

En fi, sort dels correus electrònics, que els hem utilitzat per enviar-nos besets i ànims, i també de les telefonades a casa per vore com anava tot i que servien per aclarir-nos perquè només el diàleg des de l’estima pot desfer un cabet bloquejat per tanta informació i tan poc de feed-back. Sí, hem aprés moltíssim de tecnologies, hem aprés a organitzar-nos entre muntanyes de tasques, hem aprés a anar agobiats sense eixir de casa. Però espere que també hagem aprés a valorar que necessitem notar l’aire a les galtes, moure les cames i sobretot tocar-nos i parlar-nos mirant-nos als ulls. Sentir-nos vius.

Seria meravellós que aquest llibre servira precisament per a això, per recordar-nos que durant 6 mesos fórem un grup que reia junt quan féiem dinàmiques, que protestava junt quan no ens semblava bé el que feia algun profe, que raonava, que discutia, encara que de vegades sense respectar el torn de paraula o cridant massa, però que també se sabia escoltar. Aquest llibre ens mostra un poc com som, autèntics, sense filtres… i per a mi ja haurà pagat la pena si d’ací uns anys l’obrim (jo me l’imprimiré i enquadernaré) i ens recordem amb un somriure als llavis.

Míriam, Carmen, Pablo M., Juan, David, Pablo G., Lucía, Aitana, Paula, Alejandra, Álex, María, Ayelén, Diego, Mirembe, Noa, Rosa, Andrea, Adrián, Laura, Clara, Irene i Mireia per a mi sempre sereu la classe del curs del coronavirus.  Tot i que no sou una gent molt expressiva (ho són més les vostres mares) espere que “Instants a casa” vos haja agradat tant com a mi.

Podeu llegir Instants a casa clicant ací

Rosella Antolí Santolària

 

[Resumen en castellano: en este texto se comparte una experiencia de una profesora del MCEP-PV, Rosella, en la que se muestra un trabajo que ha realizado con sus alumnos y alumnas de su tutoría de 2º ESO. Consiste en un libro colectivo de textos y fotografías del alumnado y la profesora. Rosella también expresa la dificultad que ha representado el confinamiento para gente como nosotros y nosotras: por negarnos la esencia del aprendizaje como es el contacto físico y visual y la desaparición de la cooperación. Explica el sufrimiento y la necesidad de sobrevivir mandando besos y abrazos virtuales a través del correo electrónico o a través de alguna llamada de teléfono. Así mismo valora que si el libro sirve para recordar al alumnado que hubo un día, antes del confinamiento, que fueron el grupo de 2ESO A del IES Tavernes Blanques que se reía en las dinámicas, que gritaba a veces demasiado pero se escuchaba pues…habrá sido útil y lo será en un futuro]