En la reunió que vam tindre el dia 21 de desembre vam estar emocionant-nos amb dos experiències que tenien en comú la correspondència. El grup 4t d’ESO de Jaume amb alumnes mexicans i el grup de 3r d’ESO de Xusa amb persones majors d’una residència.
En els dos casos hem parlat com de motivador és rebre cartes en paper en l’era de la immediatesa i on està tan valorat tot allò digital. En els dos casos ens han explicat com els brillaven els ulls als i les alumnes veient els dibuixos, les fotos, llegint els textos… i les ganes de seguir escrivint i de fer-ho més bonic esta vegada.
Roser ens ha parlat de la seua experiència amb esta tècnica i ens ha recordat les cartes que ens mostrà d’alumnes francesos ja fa unes reunions. Com es dóna sentit al que es fa a classe si després s’ha d’enviar als corresponsals. De com cadascú tracta de mostrar el millor d’ell a les cartes, com es pot fer estudi del medi, matemàtiques…a través de la correspondència.
També vam recordar l’experiència d’Àngels amb Júlia.
Hem parlat també de que a les cartes també se solien enviar treballs de l’aula i també algun regalet fet a classe. Roser ens ha recordat que Freinet deia que el treball manual és igual d’important que el treball intel·lectual. Amb això, ens hem decidit a aprendre punt de ganxo (ens ensenyarà Isabel) i a fer pulseretes (ens ensenyaran Roser i Lluís) per fer treball manual a classe.
Hem estat pensant en com en el segle XXI segueix sent tan valuosa una tècnica com la correspondència per a qualsevol edat i per a qualsevol lloc del món.
Gràcies Xusa i Jaume per compartir amb nosaltres la vostra experiència…ja tenim ganes de saber més coses de la gent gran de la residència, dels joves de Mèxic i dels vostres alumnes.
Escrit per Rosella.