Vuit hores de viatge. Un autobús i dos trens. De tornada cap a València tenim temps. Conversem, ens connectem a la wifi, fem algunes gestions, mirem per la finestra, xarrem, ens mirem als ulls, rialles, recordem moments, més rialles i somriures. Tenim l’ànim crescut.
Recordem, reviscolem, rememorem moments, anècdotes, converses, encara a flor de pell, que hem viscut en el 46é Congrés del MCEP a Huelva. Hem estat quatre companyes i companys del MCEP-PV, Xusa, Àlex, Ferran i jo, Àngels, els quals hem tingut el plaer i l’oportunitat d’assistir-hi. Malgrat incorporar-nos a meitat congrés, hem gaudit dels tallers, excursions i festes nocturnes amb una intensitat tan gran com si ens haguérem incorporat el primer el dia.
Tres hores de viatge. Aquest tren i un altre. Dormen. El cansament s’apodera dels nostres cossos. Mentrestant vaig escrivint.
“La escuela de los afectos” ha estat la temàtica triada pels companys i companyes de Huelva i Sevilla, i ha estat l’eix vertebrador de tot el Congrés; l’excursió a Ayamonte ens va descobrir un poble bonic; l’exposició de materials ens ha donat algunes idees; la trobada i les converses amb altres companyes i companys del MCEP ha estat genial. Agraïm al grup organitzador la celebració d’aquest 46é congrés.
Dues hores de viatge. L’últim tren. Dinem, mengem uns entrepans. Agafem forces per al trajecte final. Hem de córrer, gairebé perdem el tren. Ja dins, conversem de nou.
Taller d’edats, Tecnologies i Tècniques Freinet han estat els tallers als quals hem assistit, d’entre altres. Hem omplert la motxilla d’il·lusió, coratge i energia per seguir treballant per una escola lliure i democràtica. A més de la motxilla, també tornem a casa carregades amb una sorpresa, amb una maleta que encara no hem obert. No sabem exactament què conté, únicament té una etiqueta que diu WEB. El nostre grup territorial assumirà durant dos anys la gestió de la pàgina web del MCEP així com les seues xarxes socials i totes les qüestions que se’n deriven. La maleta pesa i és gran, no obstant això, la nostra tossuderia i constància també és immensa i ens engresca a seguir en la nostra línia de treball cooperatiu. A poc a poc i amb bona lletra ens repartirem el pes de la maleta i seguirem endavant.
Arribem a València. Finalment el metro i a casa.
Ens acomiadem. Ens agafem unes merescudes vacances i més endavant, més endavant vull dir la setmana que ve, ja en parlarem. Bona nit.
Escrit per Àngels
MCEP- País Valencià 