Ens anem de vacances!

El curs s’acaba i, com cada any, amb l’arribada de les calors estiuenques, aplega també la nostàlgia de la platja i d’eixa llum blanca que esclafa i allisa València.

És una època de sentiments complexos, barrejats, indeslligables… com són sempre els sentiments, d’altra banda. Tanquem un curs, finalitzem una etapa, fem inventari d’experiències i també d’errades, i això implica sempre un cert deix de tristor. Alhora, però, s’obre un horitzó de noves possibilitats, de noves oportunitats, de nous reptes, de noves aventures. Perquè al cap i a la fi, com deia Martí i Pol, «tot està per fer i tot és possible».

El curs vinent de segur que hi haurà noves trobades a Bañuelos de Bureba, com la que va haver unes setmanes ençà i que Xusa ha sabut relatar-nos amb mestria i passió. Tornarà a bategar el record d’Antoni Benaiges, el qual, com bé ha dit hui Roser, «va ser una llum enmig de tanta i tanta foscor». Posats a peregrinar en esta època de manca de fe, peregrinem a Bañuelos de Bureba.

Parlant de llums entre la foscor, esbrinarem si la llum de les platges de Huelva és tan blanquinosa com la nostra: enguany el Congrès del MCEP es celebra allà i una tropa valenciana encetarà juliol gaudint i aprenent. Dos verbs, «gaudir» i «aprendre», que haurien de ser sinònims perfectes, intercanviables en qualsevol context, però que dissortadament funcionen encara com a antònims a moltes escoles. Huelva ha de ser un pas més en eixa transformació de la morfosintaxi.

Setembre arribarà, com sempre arriba setembre, i el nostre alumnat gravarà nous videopoemes, farà servir l’impremta, s’encuriosirà amb les particularitats del seu entorn o establirà correspondència amb l’alumnat d’altres centres. Serà cert, doncs, això que deia Martí i Pol. O també el que deia Machado, ja sabeu: «Hoy es siempre todavía».

Bon estiu, mecepers i meceperes.

Escrit per Jaume

Una vegada més el nostre company Jaume ens va deixar bocabadats amb els projectes que fa amb l’alumnat. Esta vegada fou un vídeo amb poemes d’Estellés triats, gravats i recitats a diferents localitzacions de Museros pels seus alumnes de 3 d’ESO. El resultat és preciós prompte el podrem vore al web d’Àpunt i acció (una secció d’Àpunt on es publicaran treballs fets a les aules de secundària) però més bonic ( si és possible) encara és el procés: el debat i decisió de participar en el projecte, la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés, el descobriment dels versos dedicats al seu propi poble, la selecció dels versos, la recitació en veu alta, la selecció d’ubicacions, la música i la bellesa de tot plegat. Gràcies Jaume per la teua tasca i per la teua capacitat de contagiar l’entusiasme i l’estima pel treball ben fet al teu alumnat. El nostre grup creix molt gràcies a que comparteixes el teu dia a dia amb nosaltres.

Molta sort en les opos perquè com diria el poeta, mestres com tu en són parits ben pocs.

Escrit per Rosella

 

64276752_10219249532618740_3149636695117266944_n.jpg64305339_10219249532978749_5392208174566604800_n.jpg