Visita de Francesco Tonucci al Museu de les Ciències amb motiu d’una Exposició sobre l’Educació

Per què als xiquets no els agrada l’escola?

A través de les seues vinyetes, Tonucci dóna resposta a la pregunta. Tot plantejant diversos problemes com ara els horaris, el valor de la lectura, l’aprenentatge de la ciència, la integració i la diversitat, l’esplai, els deures, el menjador, … La resposta és clara, els infants pensen d’altra manera que els adults, l’escola està pensada per a donar satisfacció a les necessitats dels majors, no a les dels menuts. Oblidem que l’interès del xiquet és superior. Desconeixem, fins i tot, els marcs legals que els empara: la Declaració sobre els Drets dels infants de Nacions Unides de 1954 i més tard de 1989, on se’ls reconeix com a ciutadans amb els mateixos drets que els adults (associació, opinió, expressió, joc, educació, …). Tonucci apel·la fins i tot a la Constitució, on s’arreplega la idea de que l’escola ha de contribuir al desenvolupament de les capacitats dels infants, no ha de ser simple transmissora de coneixements.

Quan es va obrir el debat, alguns assistents, àvids de les seues idees, demanaven que parlara sobre aquest tema o l’altre, com xiquets que demanen sentir el mateix conte. Tal és la claredat i la gràcia expositiva d’aquest home que té el do de la paraula i l’humor propi de la intel·ligència.

Un plaer.

J. Miralles

Núria i amics amb Tonucci.

De camí a Godelleta

Dissabte 3 de febrer ens tornem a reunir a la seu de la Macarella, Xusa, Àngels, Roser, Júlia, Jaume i Ferran. El gruix de la reunió està dedicat a perfilar amb més detall el pròxim Congrés de juliol. L´horari comença a prendre una forma bastant definitiva. A partir d´un model bàsic que proposa Xusa, entre tots anem concretant-ne la distribució.

Els matins estan ben definits i el treball es centrarà en els tallers llargs. Tanmateix, per les vesprades es vol combinar tallers curts (ja en tenim prevists uns quatre), presentacions de llibres i eixides. De nit, música i contacontes.

Un altre aspecte que ens obliga a dedicar-li temps de discusió és l´apartat econòmic. Es platengen diferents solucions per al material dels congressistes, els menús de l´eixida a l´Albufera i les possibles ajudes econòmiques d´algunes organitzacions més o menys afins i del Cefire.

Finalment, es parlà d´aspectes varis com la reunió de coordinació de març, la possibilitat de postcongrés i la cartelleria. La reunió acabà amb la lectura per part de Roser d´una carta de la seua corresponsal francesa. Una carta emotiva i plena de vida.

Escrit per Ferran.