Estos dies s’estan celebrant a la ciutat de València unes Jornades organitzades pel Col·lectiu de Mestres Jubilats Freinet per commemorar el 50é aniversari de la trobada que tingué lloc a Sant Pau d’Albocàsser (1967) on van assistir un grup de mestres valencians però també una representació de les escoles catalanes i de les ikastoles basques i que es considera l’inici de la construcció d’un model d’escola en valencià. Sense aquesta trobada no s’haguera arribat a l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983) i tot i que encara queda molt de camí per fer si que és un moment per parar-nos per retre homenatge a estes persones que en temps molt durs (dictadura i transició) van creure que una altra escola era possible i es van posar mans a l’obra. El MCEP-PV ens sentim hereus així com ells es van sentir hereus dels mestres i mestres de la República.
Inauguració de l’exposició (2 de novembre)
Alguns membres del Col·lectiu de mestres jubilats Freinet amb el president de l’AVL
El dijous començaven les jornades amb la inauguració de l’exposició “50 anys construint un model d’escola en valencià” al Centre Octubre de Cultura Contemporània. En esta exposició es repassa la història del MCEP-PV des dels seus inicis a la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat fins al Moviment Cooperatiu d’Escola Popular passant per l’Associació per la Correspondència i la Impremta Escolar (ACIES). Allà també es poden vore fotos amb els i les protagonistes, la forma d’organitzar-se al País Valencià, els congressos estatals i els estatges a l’estranger, actes de les reunions de treball, revistes escolars… en fi, una preciositat que a més han muntat de forma que es facilita que es convertisca en una exposició itinerant. Nosaltres ja la tenim demanada per al Congrés!
La presentació de l’acte fou a càrrec de Pilar Calatayud, Ferran Zurriaga, Alfred Ramos (en nom del Col·lectiu de Mestres Jubilats Freinet i com a comissaris) i Ramon Ferrer com a president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que ha segut l’entitat que ha finançat l’exposició.
Rosella Antolí
Homenatge a Empar Navarro (3 de novembre)
Homenatge a Empar Navarro
Divendres per la vesprada va tenir lloc l’homenatge a la mestra reuplicana i valencianista Empar Navarro. L’acte es va celebrar al Saló de Cristall de l’Ajuntamnet de València. Hi van intervenir Carme Agulló i Mercé Viana, les quals fan fer un respàs de la trajectòria de la mestra Empar Navarro. Va nàixer el 27 de novembre de 1900, i en 1920 va finalitzar els seus estudis de Magisteri tot obtenint matrícula d’honor.
Segons el llibre de Carme Agulló Mestres valencianes republicanes, es va convertir en una oradora coneguda en els àmbits intel·lectuals i tres eren els objectius en la docència: el feminisme, la renovació pedagògica i el valencià. S’hi va dedicar amb cos i ànima i la seua trajectòria vital és una intensa trajectòria caracteritzada per la lluita i el compromís. Amb la derrota del 1939, Empar Navarro fou empresonada fins el 1941. En eixir de la presó la seua causa és sobreseïda, i alhora, fou depurada com a membre del funcionarat docent. En 1963, després de la reobertura del seu expedient, s’incorpora de nou en la professió docent amb l’edat de 63 anys. Va treballar a Albalat dels Sorells i posteriorment a Murla, on ja finalment es jubila l’any 1970. Va morir el 24 de desembre de 1986. Les paraules de les ponents, van estar acompanyades per fragments de peces musicals interpretades per la besnéta de la mestra, Aina Thous.
Els familiars d’Empar Navarro, Abel Thous i Aina Thous, nét i besnéta respectivament, també van intervenir i van mostrar una visió més humana, més personal i més íntinma de la iaia Empar. L’acte va ser molt emotiu i va retre un merescut homenatge a al compromís i a la lluita d’aquesta mestra.
Àngels Guillem
Passat, present i futur de l’Escola en valencià (4 de novembre)
Adela Costa, Carme Miquel i Ferran Zurriaga
El dissabte assistírem a una taula redona en el marc del 50é aniversari del Col·lectiu de Mestres jubilats Freinet a l’Aula Magna de la Universitat Literària. Després d’una breu introducció audiovisual de la trajectòria del grup sota el lema “Hem d’anar més lluny”, Carme Miquel i Ferran Zurriaga, amb el seu mestratge habitual, van il·lustrar l’auditori sobre l’aventura que un grup de mestres amb unes inquietuds molt concretes, la renovació pedagògica i la introducció d’un model d’ensenyament en valencià, va viure entre els anys 1965, i més concretament des de l’estatge a Sant Pau d’Albocàsser de 1967 fins el 1983, any de la Llei d’Ús i Ensenyament.
El present estava representat per Vicent Moreno i Jaume Fullana. El primer, President d’Escola Valenciana, federació d’escoles que lluita des de 1984 per l’extensió i normalització del valencià a l’escola i a la societat i que segueix el camí encetat pels mestres freinetistes. El segon, Jaume Fullana, Director de Política Educativa, qui ens explicà exhaustivament el Decret de Plurilingüisme que el nou govern vol implantar i la proposta de Llei que farà possible la seua aplicació a partir del curs 18-19.
El futur estava focalitzat en els i les representants del col·lectiu del MCEP-PV que allí ens trobàvem. Emocionats, vam felicitar els mestres jubilats pel seu estímul i suport incansable. Són per a nosaltres mestres d’ànima, un referent de l’ofici d’ensenyar i de lluitar per allò en què es creu.
La Muixeranga de València al claustre de la Universitat, en acabar la taula redona.
Al dinar, al Centre Octubre, ens vam acomiadar entonant cançons de lluita. La creativitat, l’emotivitat i la transgressió formen part de l’ADN d’aquest col·lectiu entranyable.
Tanque aquesta crònica amb la metàfora de Ramon Muntaner recordada per a l’ocasió per Roser Santolària: “siguem com la mata de jonc”.
Júlia Miralles
MCEP- País Valencià 