El passat divendres 9 de juny es reunírem el MCEP-PV a la seu habitual: les instal·lacions de l’Associació Cultural Macarella, a Bonrepòs i Mirambell. El curs s’esgota i esta fou la darrera reunió del grup al llarg d’este curs acadèmic. Ara toca aprofitar al màxim l’estiu, recarregar piles durant les vacances i retrobar-nos al setembre amb noves idees, projectes i també dubtes, per què no? Faig constar açò perquè es notava entre els assistents que, hem de reconèixer-ho, tots estàvem una mica esgotats, dispersos i espesos. No fou una reunió modèlica pel que fa a la disciplina i l’eficiència, vaja! Però, tot i això, treballàrem de valent algunes qüestions.
Començàrem la sessió recordant i aprovant l’acta anterior i nomenant els punts previstos per a la vesprada. La jornada s’encetà amb el visionat d’un curtmetratge del MICE (Mostra Internacional de Cinema Educatiu), el qual havíem de valorar si escaia com a material per a treballar la problemàtica dels refugiats al proper Congrès del MCEP, el qual es celebrarà d’ací no res a Albacete. El curtmetratge d’animació, molt líric i amb una important càrrega de treball darrere, ens agradà especialment. Tot i això, Júlia va proposar una alternativa encara més interessant: presentar una activitat realitzada per alumnes de 2n d’ESO on es barregen creació literària, creació plàstica i artística i compromís social amb els refugiats. La seua proposta va tindre una acollida unànime, ho farem!
Seguidament, vam exposar i debatre què fer amb la invitació de l’Escola d’Estiu d’Almassora. Esta institució va convidar el MCEP-PV per tal que ens presentàrem com a organització i els explicàrem les nostres propostes i iniciatives. Vam decidir acceptar la invitació, tot i que quedà pendent de concretar qui s’encarregaria de representar-nos. Anirem fent.
Per últim, i com a comiat del curs, vam fer una ronda d’intervencions on posàrem en comú el treball realitzat en els grups específics de cada matèria. La sensació general fou que, tot i la feina que encara queda per fer, l’aventura està iniciada… i això és mig camí! En acabar, volguérem compartir allò que ens ha aportat el MCEP-PV a títol personal. Cadascú digué la seua, però tots coincídirem en el recolzament moral i professional que sentim en acudir a cada reunió.
Amb una coca cristina de tast exquisit i unes cireres dolcíssimes ens van acompanyar en adéu… o millor dit, fins setembre i a reveure! Feliç estiu!
Escrit per Jaume
MCEP- País Valencià 