Reunió del MCEP-PV 24FEB2017

El passat divendres 24 de febrer, alguns membres del MCEP-PV ens vam reunir a la seu de l’associació cultural Macarella, al municipi de Bonrepòs. Aquesta vegada vam poder assistir-hi Xusa, Júlia, Àngels, Roser, Mònica, Ferran, Mireia i jo mateix, Jaume.

La reunió va mampendre amb l’aprovació de l’acta anterior i, un colp enllestit este assumpte, donarem pas al primer dels punts de l’ordre del dia: lliçons pràctiques per a aprendre a publicar al bloc del MCEP-PV, a càrrec de Xusa. La prova que el taller resultà profitós és esta entrada!

A continuació, Mireia va explicar la seua gratificant experiència a l’encontre del tallers del cos i coeducació 2017, celebrat a Brunete. Ens va il·lustrar, per als qui no els coneixíem, amb exercicis com el teatre de l’oprimit o el teatre de l’invisible. Tot força interessant! En acabar, els qui allí estàvem ens vam agrupar per especialitats i destinarem un poc de temps (uns 30 minuts, aproximadament) a plantejar l’el·laboració de materials per a les distintes disciplines.

Per últim, Roser va recomanar-nos un dels films que va poder gaudir al MICE (Mostra Internacional de Cinema Educatiu), la cinquena edició de la qual es va celebrar del 19 al 26 de febrer a València. La pel·lícula en qüestió era Pappu’s Path (El camí de Pappu), una història de superació personal i amb un missatge optimista i vitalista.

I, a grans trets, de tot això vam parlar. Una vetllada molt agradable!

Escrit per Jaume

Encontre Tallers del cos i coeducació 2017

Este cap de setmana Mireia i Rosella (jo mateixa) hem participat a l’Encontre dels Tallers del cos i coeducació del MCEP a la Granja Escuela La Albitana (Brunete). L’Encontre sempre comença amb abraços i besos i és que és una alegria molt gran retrobar-te amb les companyes i companys de Cantabria, Granada, León, Madrid, Astúries, Salamanca, Euskadi…quan fa temps que no els veus.

Assemblea inicial

Ballant abans de posar-nos a treballar

Després de sopar l’assemblea inicial serveix per programar el treball del dissabte, enguany per primera vegada dos tallers treballaríem junts durant tot el temps. Quina idea més bona Esther!

Per començar fem unes dinàmiques de presentació amb pilotetes i entrem a sac amb el pla de treball de l’endemà: de bon matí farem unes danses i analitzarem el text “Educar contra la homofobia: sexualidades, afectos e identidades desde la diversidad” de David J. Calzado que ens servirà per treure temes per a les escenes del Teatre de l’oprimit/da perquè el propòsit de l’Encontre és treballar el teatre fòrum des de la perspectiva de gènere i diversitat sexual. Després farem alguns exercicis preparatoris per, una vegada dinats,  dinàmica del “susurrador” i a començar a idear les escenes i assajar-les bé en xicotets grups. Acabarem la jornada de treball amb la dramatització de les 3 escenes i el fòrum tal com explica que s’ha de fer Augusto Boal al seu llibre “Teatro del oprimido. Juegos para actores y no actores” per acabar la jornada amb la valoració de l’Encontre i la recollida de propostes de cada taller per treballar al Congrés del 2017 que farem després de sopar.

Tot això ho farem en un dissabte. És espectacular la capacitat de treball de la gent i la combinació amb l’afectivitat i els somriures. Perquè no solament fem tot el que s’havia previst, encara queda temps per fer-nos uns barrets de paper i fer un joc amb ells, assistir a una classe d’introducció al swing, improvisar un fotocol i riure fins a la matinada.

Potser qui llija estes línies no coneix el Teatre Fòrum i caldria explicar-ho breument. Les escenes per al treball del teatre fòrum són creacions dramàtiques col·lectives on es presenta un conflicte en aquest cas relacionat amb el gènere o la diversitat sexual. Són molt curtes i els rols han d’estar clars. L’escena es va repetint i els espect-actors i espect-actrius intervenen directament intercanviant-se per un personatge i amb aquest canvi portar una solució al problema. Aquesta tècnica és molt interessant per prendre consciència de la importància de la pròpia actitud per canviar una situació, per experimentar l’anàlisi i la recerca de solucions col·lectives i posar-les en acció. Al taller del cos ja portàvem temps treballant amb el teatre de l’oprimit/da però esta vegada és quan més clar ho he vist. I que contenta estic!

Dinàmica del “susurrador”

En la valoració final,  que comença després de sopar amb el joc rítmic “presi, presi” i acaba passades les 12:30 de la nit, totes les persones presents estem d’acord que ha estat un encert juntar els tallers, que el resultat ha segut espectacular i que potser estaria bé repetir-ho de tant en tant. També brollen i es discuteixen propostes per al proper Congrés que se celebrarà el mes de juliol vinent a Albacete.

I és que als Encontres i als Congresos és demostra que el MCEP no som només un grup de mestres de totes les edats que treballem apasionats per millorar l’escola, sinó que és un grup on el treball esdevé plaer, on prens consciència que canviar el món depén de tu mateixa i que només és possible si el punt de partida és la cooperació i les ganes de compartir il·lusions, emocions i somriures amb els altres.

Diumenge de matí, només hi ha temps per desdijú i comiats fins al Congrés, fins a la reunió de coordinació estatal, a vore si veniu a València a vore’ns…

Mireia i jo tornem camí de casa, 4 hores de cotxe parlant de l’escola, de què podem fer nosaltres i com podem fer que cresca el nostre col·lectiu. Com sempre tornem amb la maleta carregada d’idees i amb les piles a tope d’energia.

Arribe a casa i envie un watsapp al grup del taller del cos: “Ya en casa. Muchas gracias por aportarme tantísimo“.

Escrit per Rosella