Tercera trobada del curs: Jugant amb la impremta

A les 17:30h del divendres 4 de novembre, he arribat a Bonrepòs, a la seu on es reuneix el MCEP-PV i m’he trobat amb noves incorporacions i amb una visita molt agradable.

Avui ha vingut Ferran amb la seva família, la seva dona i els seus fills, Adrià i Aina, també s’ha incorporat Jaume, un company de Filosofia, i la més esperada incorporació,  la nova impremta, que hui hem posat a ple rendiment. Com ja hem dit en altres entrades, ens l’han regalada els companys/es de l’Ecole Publique Le Coudray, i com ara voreu, hem dedicat part de la vesprada a escriure’ls una carta d’agraïment com no podia ser d’altra forma, utilitzant la impremta. Ha segut tota una aventura.

Ja feia mitja hora que estaven Xusa, Roser, Rosella, Júlia, Ferran i Jaume, investigant en la seua utilització, no hi ha millor forma d’aprendre que tocant, posant, llevant, agafant i deixant lletres, tamanys, distribucions,… semblava més fàcil, però no ho és. S’ha d’anar posant lletra per lletra formant les diferents paraules, amb els espais, tot, dins d’un tipus de capsetes, i després organitzant les diferents capsetes per ordre dins de la impremta. Amb les lletres grans encara es pot fer bé, però amb les minúscules, això és una feina de psicomotricitat fina excepcional. A més, s’ha d’anar fent sobre unes cunyes que tenen un espillet, perquè has d’escriure del revés per a que, en passar el corró es quede de l’andret. I mentre tant, tots i totes calfant-se el cap en com poder mantenir les lletres fixes per poder passar després el corró… i fent i fent, hem anat escrivint la carta d’agraïment als companys francesos per haver-nos-la regalat. Així que a més hem anat aprenent un poquet de francés, “Bonjour”, “imprimerie”, “cadeau”,…

La carta ha quedat així:

Finalment després d’algunes proves i d’alguna errada amb les “b” i les”d”, que estaven del revés, hem imprés el text, i a més li hem afegit un dibuixet fet amb el linoleo… a poc a poc, anem aprenent i experimentat les tècniques Freinet… i em quede amb una reflexió que ha dit Ferran… “en aquest món de presses, hem estat una estoneta, buscant lletra per lletra, construint paraula per paraula, fent frase per frase, a poc a poc”  i el resultat és molt satisfactori, fet en equip.

Després del treball amb la impremta, necessitàvem intercanviar experiències. Júlia necessitava saber com preparar una eixida i Roser li ha estat contant com ho feia ella. Després Mònica ha comentat la situació que té amb la seua tutoria de 1er d’ESO aquest curs i entre tot el món em tret algunes conclusions de com hem de tractar als alumnes i de què és el que podem fer nosaltres, des de la pedagogia de Freinet,  dins d’aquest sistema i d’aquesta forma de funcionar.

Una vesprada molt profitosa i satisfactòria. Ens veiem el proper 2 de desembre.

Escrit per Mònica.