IV JORNADES D’INVESTIGADORS ENTORN DELS QUADERNS FREINET (1931-39) (Universitat Jaume I, Castelló)

El passat dijous dia 24 de novembre es va celebrar el 1r dia de les IV Jornades d’Investigadors dels Quaderns Freinet dintre de la XV Setmana d’Enric Soler i Godes a la Universitat Jaume I de Castelló. De totes les activitats programades al voltant de la pedagogia Freinet l’ actual MCEP-PV va participar en dues taules rodones:

  • Mestres freinetistes durant la Dictadura: Resistència i innovació” amb la presència de Roser Santolària i 4 de les seues companyes més experiementades (Pilar Calatayud, Adela Costa, Maria Pérez, Carme Miquel)
  • “Les mestres freinetistes a l’actualitat” on vam participar Rosella Antolí, Gloria González i jo mateixa.

Aquestes activitats, realitzades en el saló d’actes de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, van trascórrer en un ambient familar i tranquil. Allí estaven els investigadors Freinet, un grup de professors de la Universitat, companys experimentats del MCEP-PV i algun que altre espectador perdut o encuriosit.

Com de costum, les 3 hores que estaven destinades a parlar sobre les mestres freinetistes a la dictadura i a l’actualitat no sigueren prou. A tots ens haguera agradat escoltar una mica més els dubtes d’Adela Costa sobre el nostre sistema actual després d’haver sentit el discurs intens i positiu de Roser. O aprofundir més en les dificultats que Maria es va trobar quan, per primera vegada, va anar a una escola sense més vida que la que el seu xicotet poble li havia oferit i com, arribat el moment, es va llençar a l’activitat cooperativa…

També les 3 hores no van ser prou per veure que a l’actualitat els i les mestres ens enfrontem a problemes tan greus com als anys 50. I que, encara, que l’escola no pot fer-ho tot, no pot solucionar-ho tot, sempre hi ha gent disposada a deixar-se la pell per un món millor.

Després d’haver escoltat a les meues companyes aquestes són algunes de les conclusions a les que arribe:

  1. Freinet està encara 30 o 40 anys avançat al nostre moment històric, ja ho estava fa 50 anys però des d’aleshores fins ara l’educació ha canviat poc, ha avançat poc.
  2. Les mestres freinetistes durant la dictadura visqueren situacions personals i professionals molt dures, no tingueren una bona formació pedagògica, no podien exercir lliurement la seua professió… Malgrat tot això, la consciència responsable i la passió per la seua professió van fer possible una escola cooperativa i lliure. Mestres filles de l’escola franquista aconseguiren canviar radicalment les seues classes gràcies a la cooperació (extraordinàriament organitzada) entre companyes i companys del moviment Freinet.
  3. Si en plena dictadura Freinet va ser possible, com no ho va a ser a l’actualitat si, a sobre, les lleis estan (més que mai) del nostre costat?

Els testimonis de les nostres companyes, la sensibilitat d’algunes intervencions del públic i la mostra de tantes i tantes hores dedicades pels mestres a la professió em demostra, també, que amb passió i cooperació es poden aconseguir grans coses.

Escrit per Xusa.

 

img_1914

Anuncis

Les escletxes del franquisme: Freinet a l’escola (Facultat de Magisteri València)

El 22 de novembre alguns freinetistes acudiren a la Facultat de Magisteri a explicar a l’alumnat del Grau de Mestre d’Educació Primària la seua trajectòria professional. La pedagogia Freinet va seduir un auditori format per alumnes del Grau d’Educació Primària, per estudiants del Màster de Secundària, per professorat de la facultat, etc. La taula rodona, que durà més d’una hora, no només girà entorn de la pedagogia Freinet sinó també al voltant de la tensió entre les demandes de la dictadura i la llibertat amb què treballaven aquestos mestres. Aquesta llibertat, segons explicaren els ponents, era producte d’algunes de les peces clau de la pedagogia Freinet: el compromís individual amb la professió, la pertinença al grup i la rellevància de les lectures que sempre eren discutides periòdicament entre els membres del col·lectiu. Hi participaren Adela Costa, Pilar Calatayud, Roser Santolària i Ferran Zurriaga així com un bon nombre d’estudiants que formulà moltes preguntes (des de com explicaven els continguts curriculars a l’aula,  fins a si havien sigut represaliats per optar per un model d’ensenyament que s’apartava del cànon del règim). Al debat també es van afegir uns altres membres del Moviment Cooperatiu d’Escola Popular del País Valencià com Gaspar Izquierdo i Isidre Manzanet.

La taula redona estigué organitzada pels professors D. Parra i M.J. García Folgado, professors que imparteixen l’assignatura Història de les Idees i del Curriculum d’Arts i Humanitats del Grau d’Educació Primària. Una assignatura que analitza el pensament de l’escola des d’una perspectiva històrica. L’acte s’encabeix en les Setmanes Complementàries que organitza la Facultat de Magisteri, un espai trimestral que es dedica a la preparació de tallers i de conferències que complementen el currículum acadèmic.

d'esquerra a dreta: Roser Santolària, Pilar Calatayud, Ferran Zurriaga i Adela Costa

d’esquerra a dreta: Roser Santolària, Pilar Calatayud, Ferran Zurriaga i Adela Costa

L’experiència fou valorada positivament tant pels ponents com pels estudiants. Tots ressaltaren la necessitat d’establir ponts de contacte entre la Universitat i la pràctica docent, sobretot, amb pràctiques que destaquen la implicació dels docents amb els alumnes i el medi en el qual viuen. Voldríem destacar, per acabar, dues coses. La primera és la generositat amb què aquestos mestres regalen el coneixement. Un coneixement que és història viva del nostre país i que hem d’insistir a posar-la en el lloc que mereix. L’altra, són les paraules més repetides pels ponents: “en aquella època fèiem el que volíem perquè l’escola estava deixada”. Podríem afegir, després d’haver-los sentit amb fruïció, que feien el que volien durant el franquisme, i després també, perquè tenien la convicció d’haver-se format sempre d’una determinada manera. Llegien i llegien abans d’entrar a l’aula i a continuació discutien al voltant de les lectures. Discutir allò que es llig és el que atorga la llibertat.

Escrit per Alícia Santolària Òrrios

Encontre a Sant Rafael, Segovia

Aquest passat cap de setmana els 3 tallers d’edats del MCEP ( 0-8, 8-12 i 12+) ens vam reunir, un altre cop,  a un paratge incomparable a la serra de Guadarrama, concretament a la casona del Pinar, a Sant Rafael.

Com de costum, una vegada allí, i després d’abraçar-nos i alegrar-nos de veure’ns un altra vegada, cada taller va fer la seua assemblea per establir el pla de treball del cap de setmana.

Al Taller 12+ tinguerem un dissabte complet de jocs, activitats, dinàmiques, reflexions i relaxació.

Aci us deixe un xicotet video que recull (molt breument) part d’aquest encontre.

XV SETMANA ENRIC SOLER I GODES

La setmana que ve es celebraran a la Universitat Jaume I de Castelló les IV JORNADES D’INVESTIGADORS ENTORN DELS QUADERNS FREINET (1931-39) dintre de la XV setmana Enric Soler i Godes. Aci us deixem el triptic amb la informació corresponent per tot aquell que vulga anar.

triptic-setmana-2016_3

Les activitats tindran lloc a la sala d’Actes de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat Jaume I de Castelló.

Nosaltres no hi faltarem!!!

Tercera trobada del curs: Jugant amb la impremta

A les 17:30h del divendres 4 de novembre, he arribat a Bonrepòs, a la seu on es reuneix el MCEP-PV i m’he trobat amb noves incorporacions i amb una visita molt agradable.

Avui ha vingut Ferran amb la seva família, la seva dona i els seus fills, Adrià i Aina, també s’ha incorporat Jaume, un company de Filosofia, i la més esperada incorporació,  la nova impremta, que hui hem posat a ple rendiment. Com ja hem dit en altres entrades, ens l’han regalada els companys/es de l’Ecole Publique Le Coudray, i com ara voreu, hem dedicat part de la vesprada a escriure’ls una carta d’agraïment com no podia ser d’altra forma, utilitzant la impremta. Ha segut tota una aventura.

whatsapp-image-2016-11-05-at-10-03-30-1

whatsapp-image-2016-11-05-at-10-03-40

Ja feia mitja hora que estaven Xusa, Roser, Rosella, Júlia, Ferran i Jaume, investigant en la seua utilització, no hi ha millor forma d’aprendre que tocant, posant, llevant, agafant i deixant lletres, tamanys, distribucions,… semblava més fàcil, però no ho és. S’ha d’anar posant lletra per lletra formant les diferents paraules, amb els espais, tot, dins d’un tipus de capsetes, i després organitzant les diferents capsetes per ordre dins de la impremta. Amb les lletres grans encara es pot fer bé, però amb les minúscules, això és una feina de psicomotricitat fina excepcional. A més, s’ha d’anar fent sobre unes cunyes que tenen un espillet, perquè has d’escriure del revés per a que, en passar el corró es quede de l’andret. I mentre tant, tots i totes calfant-se el cap en com poder mantenir les lletres fixes per poder passar després el corró… i fent i fent, hem anat escrivint la carta d’agraïment als companys francesos per haver-nos-la regalat. Així que a més hem anat aprenent un poquet de francés, “Bonjour”, “imprimerie”, “cadeau”,…

whatsapp-image-2016-11-05-at-10-03-27-1

La carta ha quedat així:

whatsapp-image-2016-11-05-at-10-03-58

Finalment després d’algunes proves i d’alguna errada amb les “b” i les”d”, que estaven del revés, hem imprés el text, i a més li hem afegit un dibuixet fet amb el linoleo… a poc a poc, anem aprenent i experimentat les tècniques Freinet… i em quede amb una reflexió que ha dit Ferran… “en aquest món de presses, hem estat una estoneta, buscant lletra per lletra, construint paraula per paraula, fent frase per frase, a poc a poc”  i el resultat és molt satisfactori, fet en equip.

Després del treball amb la impremta, necessitàvem intercanviar experiències. Júlia necessitava saber com preparar una eixida i Roser li ha estat contant com ho feia ella. Després Mònica ha comentat la situació que té amb la seua tutoria de 1er d’ESO aquest curs i entre tot el món em tret algunes conclusions de com hem de tractar als alumnes i de què és el que podem fer nosaltres, des de la pedagogia de Freinet,  dins d’aquest sistema i d’aquesta forma de funcionar.

Una vesprada molt profitosa i satisfactòria. Ens veiem el proper 2 de desembre.

Escrit per Mònica.