Ahir dijous 22 de setembre vam participar a la 28 Escola de la Tardor de CODERI (Col·lectiu d’Ensenyants de la Ribera) que es va celebrar a Riola. La nostra exposició estava centrada en els plans de treball. Xusa i Rosella van fer la xerrada, i Àngels i Júlia, vam anar d’acompanyants. Les nostres companyes, Xusa i Rosella, van exposar, en primer lloc, que els plans de treball, una de les tècniques de la pedagogia Freinet, són aplicables a qualsevol matèria i nivell. Xusa exposava la seua experiència des de l’assignatura de Cultura Clàssica en 1r d’ESO, i Rosella, exposava la seua experiència des de l’assignatura de Física i Química en 3r d’ESO. Les dues fan ver èmfasi en altra tècnica Freinet: el treball cooperatiu. El treball cooperatiu els ha permés, a les dues, compartir feina comuna que les ha alliberat de treball extra. En altres paraules, l’organització de la matèria amb els plans de treball és un una organització sistemàtica aplicable a qualsevol matèria i nivell. Simplement s’han de canviar els continguts en funció de l’assignatura.
Aquest sistema, entre altres, cerca principalment l’autonomia de l’alumnat quant a la planificació del treball durant un trimestre, ja siga de manera individual o grupal. L’alumnat crea un plan de treball on planifica les tasques bàsiques (les tasques mínimes per aprovar que coincidiexen amb les continguts mínims) amb les tasques complementàries (que coincideixen amb activitats per ampliar les continguts).
Les postres companyes, Xusa i Rosella, van proposar al públic assistent organitzar-se en grups de quatre persones. Cada grup havia de fer un pla de treball on creava una temporització de quatre tasques a fer, ja fóra de l’assignatura de Física i Química de 3r d’ESO o de Cultura Clàssica de 1r d’ESO. D’aquesta manera, el col·lectiu assistent, format per mestres, professors/es i mares, es posava en la pell de la’lumne/a a l’hora de viure, in situ i de manera real, el fet d’enfrontar-se al repte del pla de treball.
Després d’un treball en grup de quinze minuts, les nostres companyes van donar lloc a les preguntes. És real que un alumne en cinquanta minuts faça aquesta tasca? Quan en una activitat diu internet, els alumnes tenen a la classe internet? Amb aquest sistema un alumne que no és treballador, tindrà la responsabilitat suficient per fer les tasques sense el control de la professora? Aquest sistema de treball, no implica molta feina per a la professora?
Aquestes foren algunes de les preguntes que van respondre les nostres companyes. El públic es mostrava amb molta curiositat per saber sobre els plans de treball i per una qüestió de temps, les preguntes i intervencions hagueren de ser finalitzades. Com a conclusió final, les nostres companyes van fer èmfasi en el fet que els plans de treball no són un mètode tancat o una recepta màgica. Són un assaig, una temptativa que camina per construir un ensenyament més participatiu i més col·laboratiu amb la fi de crear ciutadans i ciutadanes més lliures i crítics/es. Des d’ací volem agrair a CODERI el fet d’haver-nos deixat participar.
MCEP- País Valencià 