I com no podia ser d’altra manera…encontre d’alguns membres de l’equip a la Trobada d’Escoles en Valencià. A la foto sols hi apareixem unes poquetes “activistes” del grup, però sabem que entre la multitut hi estava també Maria Caballer, Mireia Planes amb el seu tabal i qui sap quants més. Al MCEP-PV ens sensibilitzem amb la nostra cultura, amb la nostra llengua i amb les nostres peculiaritats per una escola digna, de qualitat i en valencià.
Escrit per Xusa.
El passat 9 d’abril es va celebrar a la ciutat de Madrid la reunió de coordinació estatal a la qual vaig assistir com a coordinadora del MCEP-PV. Com ja sabeu el MCEP és un moviment internacional, arrelat a l’àmbit de l’educació, que en Espanya es constitueix de manera territorial, cada territori te la seua propia coordinació, la qual és independent de la secretaria confederal, però com és natural una vegada a l’any ens reunim tots per fer una analissi i balanç de l’any. A aquesta reunió van assistir la presidenta confederal en l’actualitat (Ana Recover), la secretaria confederal (Encarna Rosillo), la Tresorera (Marga Valencia), així com tots els coordinadors territorials ( Asturias, Cantabria, Granada, Lleó , Madrid, Salamanca,…), els coordinadors de Tallers i per suposat una reprentacío d’Almeria (Seu del proper congrés 2016) per explicar el disseny i estructura de l’esperat event. Allí cada coordinador territorial va fer una explicació del que s’ha estat fent al seu territori, els coordinadors de taller van contar-nos les activitats en les que han estat treballant, des de secretaria ens van informar de l’estat de comptes… i així, a poc a poc, es va enllestir un acta col·lectiva, molt detallada, de practicament tota la historia del MCEP en aquest any 2015-2016.
Com podreu observar la reunió va ser ampla i llarga, però pot ser no tant com amable i carinyosa. Alguns de nosaltres no ens veiem des de l’últim congrés a Cantabria (juliol 2015) i va ser molt satisfactori tornar-nos a reunir.
Després d’unes quantes hores de treball vam dinar tots junts i ens acomiadarem els uns dels altres.
M’agradaria agraïr des d’ací la ja coneguda hospitalitat de les persones que formem el MCEP per allotjar en sa casa a tots els que ho necessitaren, així com per haver organitzat un xicotet taller fina a les tantes pel Madrid més alternatiu.
Gràcies companys!!!
Escrit per Xusa
Ahir dijous a les 19:30h de la vesprada al 33rpm Club de València es presentava el llibre de Paqui Vidal (membre històrica del MCEP-PV) titolat “Antoni Porcar i Candel (1904-1947), el mestre que va donar la paraula als infants”.
La nostra companya Roser va introduir l’autora amb aquesta magnífica intervenció que, pel seu gran interés, tot seguit reproduïm.
Xusa i Rosella vam tindre el plaer d’assistir-hi, la veritat és que vam gaudir molt i, en el torn d’intervencions del públic vam aprofitar per presentar el nostre grup i convidar a les persones assistents a acudir a les nostres trobades mensuals.
Esperem que prompte el MCEP-PV organitzem una presentació del llibre, l’autora es va mostrar encantada amb l’oferiment.
———————–
ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE Paqui Vidal Antoni Porcar i Candel. València 7 d’abril de 2016.
Paraules de presentació.
Bona vesprada senyores i senyors. Si estic ací col·laborant a ressaltar els valors del llibre, biografia del mestre Antoni Porcar que ha construït la meua companya, mestra, membre del Moviment Cooperatiu d’Escola Popular del País Valencià, Paqui Vidal, és perquè ella mateixa em va convidar a parlar en aquest acte. Estic molt agraïda a Paqui per haver pensat en mi i estic contenta i pagada de compartir taula també, amb la regidora d’educació de l’Ajuntament de València, Maria Oliver i de compartir paraula i temps amb tots i totes vostès.
Roser dunart la seua intervenció
Per què Paqui va proposar-me d’acompanyar-la ací? Perquè fa molt anys que sóc mestra, membre del Moviment Cooperatiu d’Escola Popular del País Valencià i he practicat durant més de 25 anys la pedagogia Freinet a les meues classes.
La Pedagogia Freinet basada en tres idees força que són :
La promoció i el respecte a l’expressió lliure de l’infant; la cooperació i l’esperit crític, entenent l’esperit crític com a coneixement objectiu, no dogmàtic que ens fa estimar allò que coneixem per a millorar-lo, s’exerceix amb tècniques com: l’assemblea de classe, la correspondència, el text lliure i la impremta, l’estudi del medi, el càlcul viu… com molt bé explica Paqui a les pàgines de la 57 a la 59 del llibre.
Celestin Freinet era un mestre francès, per tant la seua pedagogia vingué de França a Catalunya, on La Mancomunitat creà des del 1914 les escoles d’estiu per a la formació dels mestres . Antoni Porcar, Enric Soler i Godes, Francesc Boix i el més major de tots, Carles Salvador, assisteixen a algunes d’eixes escoles d’estiu catalanes – en la del 1933 va estar el propi Celestin Freinet que hi va fer dues conferències- i s’ameren d’idees teòriques i pràctiques renovadores: Practiquen la impremta en les seues aules- Quan llegireu els facsímils de la revista Ibéria i de la revista Gavina, tan ben il·lustrades, hi quedareu meravellades-. Fan correspondència entre classes. Fan classes de valencià fora d’hores. Impulsen la unificació ortogràfica de la llengua amb les normes de Castelló, del 1932. Escriuen articles sobre educació moderna. Funden l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana. Munten la primera colònia escolar Valencianista en san Pau d’Albocàsser… El grup a què pertany Antoni Porcar és militant, lluita:
Tots aquests anhels, aquestes il·lusions, van ser trencades de soca i arrel el 1936 en les zones on triomfà el colp militar i en el 1938-39 ací a València amb la victòria de l’exèrcit de Franco.
El mestre Porcar i els seus companys i les seues companyes de València, de Catalunya, de la resta de l’estat espanyol van ser depurats, castigats, empresonats, assassinats . Tots i totes els supervivents van restar en silenci, el silenci de la por. Alguns que van fugir a Mèxic, o a Cuba, van continuar de mestres Freinetians, com Herminio Almendros, Redondo, Tapia…
La gesta d’Antoni Porcar, com la dels seus companys i companyes va ser negada, oculta, menystinguda; però ara va cobrant llum gràcies a les investigacions que s’han fet, com la de Paqui Vidal. Paqui Vidal, mestra que treballa ara al Centre Integrat de Formació professional la Misericòrdia impartint classes en cicles formatius d’intervenció socio-sanitària, de formació d’auxiliars en educació infantil, i d’animadors i animadores socioculturals…conserva la força alliberadora de la pedagogia Freinet.
Quan llegireu el pròleg de Ferran Zurriaga, comprendreu com van anar les coses per a encoratjar a Paqui a fer la biografia del mestre Porcar i crec que comprendreu també, que els mestres que, cap al 1962 començàrem a reunir-nos al sí de Lo Rat Penat per a pensar i iniciar el camí d’una nova i creàrem el moviment Freinet modern, ens considerem hereus d’aquells mestres dels anys 30, la veu dels qual fou silenciada durant quasi 30 anys per alguns i més de 50 anys per a d’altres. També transmetrem aquest missatge a les noves companys i companyes que formen ara el Moviment Cooperatiu d’Escola Popular del País Valencià, que busquen inserir-se en aquest constructe històric que és la pedagogia Freinet.
Quan Paqui va anar de mestra a Canet lo Roig, on havia estat de mestre Antoni Porcar , va comprendre que calia fer una biografia del mestre i va endinsar-se, en cos i ànima en un escorcoll fenomenal sobre la seua vida i els esdeveniments del seu entorn. Per això, per l’amor que li va créixer més i més a mesura que es documentava, va fer un llibre tan bo. Un llibre documentadíssim, ben estructurat, amb claredat expositiva . Però sobre tot , com es correspon a una mestra freinetista, que estima l’escola, el país i la llibertat, hi ha posat el sentiment. Ens comunica molt bé allò de modern i alliberador que ens portà la república de 31 i tota la pena, la repressió ferotge que hagueren de patir els i les protagonistes i la reculada, per a l’escola i la societat, que suposà el franquisme. I tot això ens ho comunica a través de la persona humana que és el mestre Porcar , explicant les seues il·lusions, els seus anhels, les seues penes, els seus patiments. Paqui, la lectura d’aquest llibre m’ha fet més sàvia, no sabia, per exemple, com era de pròxima la relació entre el poeta Bernat Artola, el narrador Pasqual Tirado, el mecenes Gaetà Huguet i el mestre Porcar: M’ha fet més amant de la llibertat, si aquells i aquelles mestres dels anys 30 hagueren pogut continuar les seues innovacions amb llibertat, l’escola valenciana actual seria molt millor que ho és ara. M’ha fet més solidària i més bona persona; justament ara que mirem com fugen de la guerra, de la repressió i de la mort tant éssers humans . Un bon llibre, Paqui. Gràcies !
Roser Santolària Domingo 7 d’abril de 2016
MCEP- País Valencià 