III Jornades d’Escola Moderna i Comunitats d’Aprenentatge

Amb aquesta entrada volem felicitar als nostres companys del MCEP d’Almeria per l’excel.lent treball que han  fet organitzant aquestes III Jornades d’Escola Moderna a Almeria. Nosaltres hem tengut el plaer de poder assistir a aquestes Jornades de formació i aprendre com sempre fem de les experiències d’altres companys i tornar a les nostres escoles amb moltes ganes de treballar amb els nostres alumnes.

Les Jornades varen estar compostes de la realització de dos talleres i la assistència a dos bones pràctiques. Jo vaig realitzar el primer bloc de tallers sobre Càlcul Viu impartit per Emiliano Padilla i Elisa Flores, aquest taller va ser tot un èxit per a mí, per la quantitat de materials innovadors que ens varen mostrar i per com a partir d’una notícia d’actualitat, varem treballar diferents conceptes matemàtics com, unitats de mesura, càlculs, etc. Varem fer les matemàtiques vives cooperant amb els nostres equips. Al segon bloc de tallers vaig estar en El teatre-foro com ferramenta d’anàlisi de l’opressió, impartit per Teresa García Gómez i César de Vicente Hernando, en aquest taller ens varen ensenyar com funciona el teatre-foro per a treballar l’opressió i la utilitat del mateix en l’àmbit educatiu.

En quant a les bones pràctiques vaig assistir a dos, El joc de taula com a ferramenta d’aprenentatge dins de l’aula ordinaria, de Núria Guzman Sanjaume, i a Bones pràctiques de les  AMPE’S d’Almeria. Va estar molt interessant poder veure com varen introduir el joc de taula a les aules com altre instrument d’aprenentatge i lo motivador que va resultar per als alumnes. A la segona pràctica,  les AMPES d’Almeria ens varen mostrar com organitzaven tallers perquè els pares participaren en activitats del centre, i la importància d’informar als pares i fer-los partícips en les activitats.

A més a més, l’últim dia varem gaudir d’un itinerari literari per Almeria sobre la escritora docent, Celia Viñas.

Jo que mai havia estat en aquentes Jornades ha segut tota una experiència per a mí, aprendre de les experiències d’altres mestres i trobar-me amb mestres que vaig conèixer al congrés de Cantàbria del MCEP.

Celia Viñas va ser una gran poeta i una mestra entregada al seu treball amb un esperit modern, avançat, progressista i avançada en els nostres temps de postguerra. Us deixe ací una fotografia del lloc on Celia Viñas va morir als 39 anys d’edat.

Laura Monje Bargues.

Muntant la primavera educativa!!

Amb la primavera educativa tant a la vora el grup del País Valencià no para, ahir vam tindre una reunió molt pràctica en la que vam estar montant i perfilant els panells de la nostra exposició, practicant amb el linoleo i veient com funciona la coca de gelatina. Encara no hem acabat tot el que hem començat però comptem en acabar-ho la propera reunió que serà el 7 de maig pel matí (just una setmana abans de la moguda!!!).

A més a més, les bones notícies no acaben, el grup freinetià de França ens ha regalat una impremta que haurem de recollir en Astorga!!!

Ens ho farem per anar a per ella. A canvi ens demanen que els mantinguem informats de tot allò per a que la gastem i mantindre amb ells correspondència (això esta fet!!!), quin gust i quina il·lusió rebre notícies com aquesta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Escrit per Xusa

El MCEP-PV a l’Encontre de MRPs

El passat 5 de març vaig assistir en nom del MCEP-PV a l’Encontre estatal de Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) que es va celebrar a Alacant. En un principi havíem d’anar tres persones del col·lectiu però diverses circumstàncies van fer que anara sola acompanyada del meu marit.

La primera activitat del dia fou una xarrada de Yayo Herrero (Ecologistas en acción) titolada “Pensar en clau ecofeminista per construir un món en el que capiguem totes les persones“. Va ser una xarrada molt interessant que em va fer pensar en què la lluita pel medi ambient està totalment lligada a la lluita pels Drets Humans. També l’aportació que fa la pedagogia Freinet amb la renúncia a utilitzar llibres de text i en canvi la promoció de l’adquisió de material col·lectiu front al cada xiquet/a un llibre i material propi.  Només amb l’estalvi de paper i de diferents materials que suposa ja s’està contribuint a millorar el futur del planeta però també la investigació del medi, de l’entorn de l’escola i de llocs llunyans a través dels corresponsals perquè l’estima creix amb la coneixença i la posada en valor de l’entorn amb una mirada crítica. Es fa ben palés el lema tan recurrent com encertat: actuar en allò local per canviar allò global.

Després vam assitir a una sessió d’intercanvi d’experiències. Totes molt interessants encara que se’ns va fer molt extrany no escoltar el nom de Freinet en cap d’elles, ni tan sols en un que tractava específicament l’aprenentatge cooperatiu…

La primera experiència era sobre l’Asociación MeSumaria (Extremadura) on ens va agradar especialment el projecte Imarginarte desenvolupat amb persones majors i joves en risc d’exclusió. La segona era del CEIP Heretats de l’Alcúdia on explicaven com tot el poble i les seues associacions està implicat en l’escola que està constituïda formalment com a comunitat d’aprenentatge. És emocionant vore a tot un poble implicat en l’educació dels xiquets i xiquetes. La tercera era sobre la Red Khelidôn (Khelidôn vol dir oroneta en grec) que, coordinada per la Universitat de Vic, posa en pràctica l’aprenentatge cooperatiu en diferents escoles. Per últim vam assistir a la presentació del projecte del Casal del Mestre de Granollers  que busca que els alumnes tinguen un contacte més estret amb la natura mitjançant l’hort escolar per treballar la sostenibilitat.

Per la vesprada van haver grups de treball i debat on jo mateixa vaig fer aportacions sobre la pedagogia Freinet i també qüestionant la idea de curriculum (que va crear força debat, per cert). A més a més vaig aprofitar per facilitar el contacte del MCEP-PV (web i correu electrònic) a les persones que se’m van acostar de diferents llocs de l’estat.

L’endemà es presentaven alguns grups i el company Ramon Torres (coordinador del Seminari Freinet de l’STEPV) ens va fer el favor de presentar el nostre grup perquè no vaig poder quedar-me per compromisos familiars.

Ha segut una bona experiència però allò que ens fa avançar és seguir amb la nostra marxeta de reflexió sobre la praxis i l’intercanvi de propostes a partir del qüestionament global del sistema. Un projecte aïllat està bé però es queda curt quan el que pretenem és canviar el model d’escola i de societat. La pedagogia Freinet i les seues tècniques ens ajuden a fer eixe canvi en profunditat perquè interioritzen la cooperació i l’esperit crític en l’alumnat pel simple fet que són el dia a dia en les nostres classes.
Escrit per Roser