Aparcar el cotxe i trobar-me a Mònica ha sigut genial, però més bonic ha sigut trobar-me amb un fum de gent (de les quals 3 persones eren noves) i amb una prestatgeria sorpresa per anar col·locant la nostra biblioteca. L’assemblea de hui ha sigut preciosa per que indica que el curs comença amb força, que hi ha molts mestres farts de l’educació tradicional i que estan disposats a invertir el seu temps (com sempre ha sigut) en millorar la seua feina i no deixar-se arrossegar per la tradició pedagògica de mitjans de segle XX tan instal·lada, encara, a les nostres aules.
Hem discutit, compartit, proposat coses, arribat a acords i entre tant Roser ha tingut temps i ganes de fer un text lliure preciós que l’ha llegit per acomiadar-nos-en. Ací el teniu:
Tot i això
Passen els mesos i prompte l’any serà un any més. No tinc l’alegria i l’entusiasme que vosaltres teniu però em fa bé vindre i vore-vos, sentir-vos projectar el treball i acompanyar-vos en la marxa.
El grup creix i creixerà més perquè l’escola és un desfici i el desfici ens fa buscar amb altres un poc de trellat, d’acollida, de pau i d’estima.
Roser Santolària
Més no podem demanar!! COMENCEM AMB FORÇA.
MCEP- País Valencià 