Què és açò?

Aquest és l’espai del grup territorial del MCEP del País Valencià, ací pengem documentació que elaborem o discutim.

També pengem els avisos de les properes reunions.

Pots contactar amb nosaltres escrivint-nos a paisvalencia@mcep

Propera assemblea 18 de novembre a les 11’00h

(si véns per primera vegada escriu-nos un correu electrònic)

Anuncis

Com hem gaudit de la primera part de les Jornades…

Estos dies s’estan celebrant a la ciutat de València unes Jornades organitzades pel Col·lectiu de Mestres Jubilats Freinet per commemorar el 50é aniversari de la trobada que tingué lloc a Sant Pau d’Albocàsser (1967) on van assistir un grup de mestres valencians però també una representació de les escoles catalanes i de les ikastoles basques i que es considera l’inici de la construcció d’un model d’escola en valencià. Sense aquesta trobada no s’haguera arribat a l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983) i tot i que encara queda molt de camí per fer si que és un moment per parar-nos per retre homenatge a estes persones que en temps molt durs (dictadura i transició) van creure que una altra escola era possible i es van posar mans a l’obra. El MCEP-PV ens sentim hereus així com ells es van sentir hereus dels mestres i mestres de la República.

Inauguració de l’exposició (2 de novembre)

Alguns membres del Col·lectiu de mestres jubilats Freinet amb el president de l’AVL

El dijous començaven les jornades amb la inauguració de l’exposició “50 anys construint un model d’escola en valencià” al Centre Octubre de Cultura Contemporània. En esta exposició es repassa la història del MCEP-PV des dels seus inicis a la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat fins al Moviment Cooperatiu d’Escola Popular passant per l’Associació per la Correspondència i la Impremta Escolar (ACIES). Allà també es poden vore fotos amb els i les protagonistes, la forma d’organitzar-se al País Valencià, els congressos estatals i els estatges a l’estranger, actes de les reunions de treball, revistes escolars… en fi, una preciositat que a més han muntat de forma que es facilita que es convertisca en una exposició itinerant. Nosaltres ja la tenim demanada per al Congrés!

La presentació de l’acte fou a càrrec de Pilar Calatayud, Ferran Zurriaga, Alfred Ramos (en nom del Col·lectiu de Mestres Jubilats Freinet i com a comissaris) i Ramon Ferrer com a president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que ha segut l’entitat que ha finançat l’exposició.

Rosella  Antolí

Homenatge a Empar Navarro (3 de novembre)

IMG-20171104-WA0004

Homenatge a Empar Navarro

Divendres per la vesprada va tenir lloc l’homenatge a la mestra reuplicana i valencianista Empar Navarro. L’acte es va celebrar al Saló de Cristall de l’Ajuntamnet de València. Hi van intervenir Carme Agulló i Mercé Viana, les quals fan fer un respàs de la trajectòria de la mestra Empar Navarro. Va nàixer el 27 de novembre de 1900, i en 1920 va finalitzar els seus estudis de Magisteri tot obtenint matrícula d’honor.

Segons el llibre de Carme Agulló Mestres valencianes republicanes, es va convertir en una oradora coneguda en els àmbits intel·lectuals i tres eren els objectius en la docència: el feminisme, la renovació pedagògica i el valencià. S’hi va dedicar amb cos i ànima i la seua trajectòria vital és una intensa trajectòria caracteritzada per la lluita i el compromís. Amb la derrota del 1939, Empar Navarro fou empresonada fins el 1941. En eixir de la presó la seua causa és sobreseïda, i alhora, fou depurada com a membre del funcionarat docent. En 1963, després de la reobertura del seu expedient, s’incorpora de nou en la professió docent amb l’edat de 63 anys. Va treballar a Albalat dels Sorells i posteriorment a Murla, on ja finalment es jubila l’any 1970. Va morir el 24 de desembre de 1986. Les paraules de les ponents, van estar acompanyades per fragments de peces musicals interpretades per la besnéta de la mestra, Aina Thous.

Els familiars d’Empar Navarro, Abel Thous i Aina Thous, nét i besnéta respectivament,   també van intervenir i van mostrar una visió més humana, més personal i més íntinma de la iaia Empar. L’acte va ser molt emotiu i va retre un merescut homenatge a al compromís i a la lluita d’aquesta mestra.

Àngels Guillem

 

Passat, present i futur de l’Escola en valencià (4 de novembre)

IMG_5867

Adela Costa, Carme Miquel i Ferran Zurriaga

El dissabte assistírem a una taula redona en el marc del 50é aniversari del Col·lectiu de Mestres jubilats Freinet a l’Aula Magna de la Universitat Literària. Després d’una breu introducció audiovisual de la trajectòria del grup sota el lema “Hem d’anar més lluny”, Carme Miquel i Ferran Zurriaga, amb el seu mestratge habitual, van il·lustrar l’auditori sobre l’aventura que un grup de mestres amb unes inquietuds molt concretes, la renovació pedagògica i la introducció d’un model d’ensenyament en valencià, va viure entre els anys 1965, i més concretament des de l’estatge a Sant Pau d’Albocàsser de 1967 fins el 1983, any de la Llei d’Ús i Ensenyament.

El present estava representat per Vicent Moreno i Jaume Fullana. El primer, President d’Escola Valenciana, federació d’escoles que lluita des de 1984 per l’extensió i normalització del valencià a l’escola i a la societat i que segueix el camí encetat pels mestres freinetistes. El segon, Jaume Fullana, Director de Política Educativa, qui ens explicà exhaustivament el Decret de Plurilingüisme que el nou govern vol implantar i la proposta de Llei que farà possible la seua aplicació a partir del curs 18-19.

El futur estava focalitzat en els i les representants del col·lectiu del MCEP-PV que allí ens trobàvem. Emocionats, vam felicitar els mestres jubilats pel seu estímul i suport incansable. Són per a nosaltres mestres d’ànima, un referent de l’ofici d’ensenyar i de lluitar per allò en què es creu.

2017-11-04-PHOTO-00002573

La Muixeranga de València al claustre de la Universitat, en acabar la taula redona.

2017-11-04-PHOTO-00002578

Al dinar, al Centre Octubre, ens vam acomiadar entonant cançons de lluita. La creativitat, l’emotivitat i la transgressió formen part de l’ADN d’aquest col·lectiu entranyable.

Tanque aquesta crònica amb la metàfora de Ramon Muntaner recordada per a l’ocasió per Roser Santolària: “siguem com la mata de jonc”.

Júlia Miralles

Segona reunió del curs 2017-2018

El passat divendres 20 d’octubre ens vàrem trobar: Júlia, Àngels, Roser, Rosella, Xusa i Lluís.

Llegírem i aprovàrem l’acta anterior i vam començar parlant de les jornades que faran el Col·lectiu de Mestres Jubitlats Freinet els propers 2,3 i 4 de Novembre. Roser ens va contar qui era i les dificultats que va tindre al llarg de la seua vida professional la mestra repúblicana Empar Navarro, a qui faran un homentage el divendre 3 de Novembre al Saló de Cristalls de l’Ajuntament de València.

També vàrem decidir quines experiències portarem i de quina manera les treballarem als tallers pràctics que es faran a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, els propers 22 i 23 de Novembre. (hem quedat per revisar el material que mostrarem als tallers el proper 31 d’Octubre).

freinet

(Si voleu vore el conjunt de les activitats d’aquestes jornades, cliqueu ací)

Pel que fa al punt de l’ordre del dia sobre el congrés que farem l’estiu que vé, Júlia va dir que portaria un paper continu per visualitzar millor les tasques pendents i també per anar veient de muntar horaris i necessitats que vagen ixint. A tots ens va paréixer una idea brillant i ens vàrem distribuir tasques que caldrà apuntar al mural en la propera reunió.

Lluís va explicar com fer un Kahoot i vam estar jugant per vore’n el seu funcionament amb unes endevinalles que ens havia preparat. Després vam encetar un debat sobre els beneficis/desavantatges del seu ús a l’aula.

Per acabar l’assemblea, Roser va fer una reflexió sobre el paper dels mestres a l’hora de portar elements/notícies d’actualitat per generar esperit crític dins de la classe. Ens va posar l’exemple de quan ella havia treballat amb els seus alumnes la injustícia al voltant de l’execució de Salvador Puig Antic, el mateix dia que el vàren executar. Com que no teníem més temps, ho vam deixar per a la propera assemblea, que en aquesta ocasió serà el Dissabte 18 de Novembre de 2017.

Escrit per Lluís.

 

 

BENVINGUDES I BENVINGUTS AL CURS 2017-2018

Ara que encentem un nou curs escolar, encetem també un nou curs del MCEP-PV.  Venim amb les piles carregades i venim també amb molta il·lusió de seguir treballant, experimentant i compartint la pedagogia Freinet a les nostres aules. Alhora, enguany afrontem un repte molt gran per al nostre col·lectiu: la celebració del Congrés del MCEP al País Valencià.

Divendres 15 de setembre ens van reunir per inaugurar el nou curs a Bonrepòs Roser, Lluís, Xusa, Jaume, i jo, Àngels. Quant a la nostra situació laboral d’enguany, Ferran treballa a Alzira, Lluís torna a casa, i per tant vindrà a les reunions, i Maria, està ben lluny. La resta continuem prop de casa, en els mateixos instituts o altres que també es troben prop. Hem de concretar quin dia ens va millor per reunir-nos: divendres vesprada, dissabte matí, o bé anem alternant.

La primera reunió ja ha estat molt fructífera. Roser ens va recordar la celebració dels 50 anys del MCEP-PV a la Facultat de Magisteri durant el mes de novembre. Nosaltres el dia 22 hi participarem tot presentant experiències reals que hem desenvolupat a l’aula. Estem tots i totes convidats i convidades a aquestos actes que de segur són molt interessants.

Per altra part, Lluís s’encarregarà de coordinar el seminari de formació del CEFIRE, i Xusa, ja ens ha proposat un pla de treball per organitzar el congrés del MCEP, tot detallant tasques a fer al llarg del curs.

Finalment, d’aquest inici de curs només ens queda destacar que ja hem decidit triar de manera definitiva el lloc del Congrés. Amb la fi de prendre una decisió determinativa, vam visitar per segona vegada els dos llocs candidats amb la fi de resoldre detalls i dubtes molt concrets. Després de xarrar entre nosaltres i mostrar els inconvenients i avantatges, hem triat i hem decidit que el Congrés del MCEP que es celebrarà al juliol del 2108 al País Valencià, serà a Godelleta.

Ens espera un gran any i un gran curs escolar. Benvingudes i benvinguts!

 

 

 

44 congrés del MCEP a Albacete, del 4 a l’11 de juliol

Sota el lema “Nadie sabe todo, todos saben algo”, els companys d’Albacete ens han acollit per celebrar el congrés anual del moviment: una activitat freinètica i frenètica per excel·lència.

Entre assemblees, tallers llargs i curts, vetlades musicals, poètiques i virtuoses, curts sobre Refugiats i Migracions, debats sobre Educació, presentacions de llibres, com ara “Pedro Morán un niño de la guerra en la escuela Freinet”, excursions “amanecistas” i experiències meravelloses de tota mena, s’hem emocionat en l’homenatge que l’Instituto de Estudios Albacetenses ha retut a la figura d’Herminio Almendros, nascut a Almansa, un dels més destacats impulsors de la pedagogia Freinet al nostre país com anys després ho seria a Cuba on visqué exiliat des del 1940.

En fi, un congrés inoblidable, amb cares noves i d’altres que hem trobat a faltar i un comiat meravellós per part dels companys del MCEP de Castilla-La Mancha, que passen el testimoni al MCEP-PV.

Gràcies amics i amigues!

Ara, nosaltres, a per feina! Encara que deixarem passar l’estiu, no?

Escrit per Júlia

DSC_200820170706_232013

Un estiu prometedor!

El passat divendres 9 de juny es reunírem el MCEP-PV a la seu habitual: les instal·lacions de l’Associació Cultural Macarella, a Bonrepòs i Mirambell. El curs s’esgota i esta fou la darrera reunió del grup al llarg d’este curs acadèmic. Ara toca aprofitar al màxim l’estiu, recarregar piles durant les vacances i retrobar-nos al setembre amb noves idees, projectes i també dubtes, per què no? Faig constar açò perquè es notava entre els assistents que, hem de reconèixer-ho, tots estàvem una mica esgotats, dispersos i espesos. No fou una reunió modèlica pel que fa a la disciplina i l’eficiència, vaja! Però, tot i això, treballàrem de valent algunes qüestions.
Començàrem la sessió recordant i aprovant l’acta anterior i nomenant els punts previstos per a la vesprada. La jornada s’encetà amb el visionat d’un curtmetratge del MICE (Mostra Internacional de Cinema Educatiu), el qual havíem de valorar si escaia com a material per a treballar la problemàtica dels refugiats al proper Congrès del MCEP, el qual es celebrarà d’ací no res a Albacete. El curtmetratge d’animació, molt líric i amb una important càrrega de treball darrere, ens agradà especialment. Tot i això, Júlia va proposar una alternativa encara més interessant: presentar una activitat realitzada per alumnes de 2n d’ESO on es barregen creació literària, creació plàstica i artística i compromís social amb els refugiats. La seua proposta va tindre una acollida unànime, ho farem!
Seguidament, vam exposar i debatre què fer amb la invitació de l’Escola d’Estiu d’Almassora. Esta institució va convidar el MCEP-PV per tal que ens presentàrem com a organització i els explicàrem les nostres propostes i iniciatives. Vam decidir acceptar la invitació, tot i que quedà pendent de concretar qui s’encarregaria de representar-nos. Anirem fent.
Per últim, i com a comiat del curs, vam fer una ronda d’intervencions on posàrem en comú el treball realitzat en els grups específics de cada matèria. La sensació general fou que, tot i la feina que encara queda per fer, l’aventura està iniciada… i això és mig camí! En acabar, volguérem compartir allò que ens ha aportat el MCEP-PV a títol personal. Cadascú digué la seua, però tots coincídirem en el recolzament moral i professional que sentim en acudir a cada reunió.
Amb una coca cristina de tast exquisit i unes cireres dolcíssimes ens van acompanyar en adéu… o millor dit, fins setembre i a reveure! Feliç estiu!

Escrit per Jaume

Endorfines a tot arreu!!!

Exemple de document d’autoavaluació dels alumnes de Rosella

S’apropa lestiu i al MCEP ens tornem a reunir amb la mirada posada ja al Congrés Nacional que enguany serà a Albacete. Un territori al que sempre la temàtica de la Pau ha estat un punt central fent moltes aportacions als Congresos anuals del MCEP. És per això que hem acordat que al MCEP de València ens reunirem en juny per preparar una activitat relacionada amb aquesta temàtica per a presentar al Congrés de juliol. Després de comentar altres aspectes relacionats amb el Congrés, hem reflexionat sobre l’avaluació. Roser ens ha donat el seu punt de vista comentant que la qualificació fa perdre l´essència de l’aprenentatge. Hem daconseguir que l’alumnat s’oblide de la nota i que gaudisca de l’aprenentatge. Rosella ens ha mostrat una manera de que l’alumnat s’autoavalue i coavalue. Ja que el sistema educatiu ens obliga a qualificar numèricament, podem intentar fer-ho d’una manera més democràtica i participativa, tot permetent a l’alumnat que reflexione sobre el seu propi procés d’aprenentatge. Tindre confiança en l´alumnat i respectar-lo en tots els sentits, inclús en la seua avaluació, és una manera d’ajudar a l’alumnat a ser més feliç a l’Escola. Des del MCEP animem, doncs, a tots i totes a crear una pluja d´endorfines a l´Escola!!!

Escrit per Maria